Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Mas avisa l’Estat que donar l’esquena al Corredor Mediterrani seria ‘gairebé un suïcidi’ de l’economia espanyola

El president de la Generalita, Artur Mas, ha considerat aquest divendres que seria ‘intolerable’ i ‘gairebé un suïcidi’ de l’economia espanyola que l’Estat ‘doni l’esquena’ al Corredor Mediterrani ‘per les raons que sigui’, ja que aquest eix ferroviari travessa diversos territoris que representen entre el 40 i el 50% del PIB espanyol i el 60% de les exportacions. En una reunió amb els presidents del País Valencià, Alberto Fabra, i de Múrcia, Ramon Luis Valcarcel, Mas ha recordat que l’Estat tindria la meitat de pes econòmic sense la riquesa dels territoris per on passa el Corredor Mediterrani i ha confiat que l’actual govern de l’Estat o el que surti de les eleccions aposti per aquesta infraestructura.

Redacció
Redacció 16/09/2011
El president Mas, d’altra banda, ha confirmat que assistirà al proper acte en defensa del Corredor Mediterrani ferroviari que tindrà lloc el proper 21 de setembre a Brussel·les, juntament amb els presidents del País Valencià i Múrcia, i el lobby Ferrmed, que defensa la construcció d’aquest eix de comunicació. Així mateix, la decisió de la Comissó Europea es coneixerà el proper 19 d’octubre.
 
Mas ha defensat la importància d’aquest projecte, ja que actualment una gran part de les exportacions de les economies del llevant peninsular enfilen el camí cap a Europa per carretera, amb els problemes d’eficiència, sobrecàrrega de la xarxa viària i desgast mediambiental que això comporta. Per això, el president català ha recordat que els agents econòmics reclamen aquesta infraestructura com a prioritària i ‘que no sigui una obra més que es dibuixa sobre un mapa’.
 
Per la seva banda, el president del País Valencià, Alberto Fabra, ha considerat ‘fonamental’ aquesta infraestructura i ha agraït al president Mas la ‘sensibilitat’ que tingut per defensar ‘conjuntament’ l’obra. Fabra ha assenyalat que el Corredor Mediterrani ‘és una gran oportunitat que uneix territoris, elements de desenvolupament econòmic i possibilitats de futur’.
 
Fabra ha explicat que els tres presidents han fet ‘una aposta per una defensa conjunta al servei de tots els europeus i de milers d’empreses que necessiten millors infraestructures’ i que s’ha de seguir treballant ‘amb esperit europeu i tenint en compte els mercats emergents’. El president valencià ha considerat que el Corredor Mediterrani ‘és un eix de futur per un litoral tant dinàmic com el mediterrani’ i que servirà ‘per demostrar del que som capaços des del sud d’Europa’.
 
El president de la Generalitat valenciana ha assegurat que s’haurà de reclamar al govern de l’Estat que compleixi els terminis d’inversió i ha reclamat que només aquelles inversions productives han de rebre recursos durant els propers anys, especialment pel context de crisi econòmica i els problemes de les administracions públiques per finançar grans projectes. Fabra ha sentenciat que ‘el que és bo per Catalunya, és bo per València i per Múrcia’.
 
Preocupació pel futur del tram Almeria-Algesires
 
Mas ha reclamat que ‘el que té sentit és fer el Corredor des d’Algesires fins als Pirineus, perquè a llarg termini una connexió de futur és connectar l’economia del nord d’Àfrica amb l’europea’. De moment, el Ministeri de Foment s’ha compromès a invertir 51.300 milions en aquesta obra. D’aquests diners, 25.400 s’haurien d’invertir abans del 2020 en el tram entre els Pirineus i Múrcia, i la resta en el trajecte del Corredor que discorre per Andalusia. Tanmateix, resta en estudi la connexió fins a Algesires i, per extensió, amb el nord d’Àfrica, que es farà per un trajecte alternatiu.
 
Així mateix, Valcarcel s’ha mostrat convençut d’una decisió positiva de Brussel·les i ha volgut recordar que el projecte del Corredor Mediterrani connecta per ferrocarril els ports del sud d’Europa, des d’Algesires fins al nord del continent passant pel litoral mediterrani. Per això, Valcarcel s’ha mostrat preocupat pel futur del tram entre Almeria i Algesires i ha demanat ‘més nitidesa sobre el traçat i sobre el mapa en concret’.
 
El president murcià ha explicat que el Corredor ‘no només vertebra el territori de l’Estat, sinó de tota Europa’ i ha recordat la reunió del passat 16 de març per anunciar a la Unió Europea que els presidents, les cambres de comerç i els agents socials de Catalunya, Múrcia i el País Valencià ‘estan units en la defensa del Corredor’.
 
Valcarcel ha detallat que la Unió hauria de finançar el 10% dels més de 50.000 milions de l’obra si aquest projecte acaba inclòs en les Xarxes Europees de Transport. Per això ha volgut dir ‘a Europa i al Govern de l’Estat que aquesta no és una defensa capritxosa’ i ha recordat que el 21 de setembre els tres presidents estaran a Brussel·les per fer escoltar aquesta reclamació com ‘sola veu’.
 
El Govern de l’Estat -ha prosseguit Valcarcel- hauria de convertir les seves manifestacions favorables al Corredor Mediterrani en un document ‘contundent’ adreçat a la Comissió Europea. Sobre la competència amb altres eixos ferroviaris com el central, Valcarcel ha explicat que l’objectiu de reunions com la d’avui és fer veure al govern espanyola la necessitat d’apostar i donar caràcter prioritari al Corredor.
 
‘Desperta un cert morbo que diverses regions governades pel PP defensin projectes diferents’, ha afegit Valcarcel, però ‘quan es parla de dos corredors no s’ha de buscar la incompatibilitat’. Tanmateix, el president murcià ha recordat el pes econòmic dels diferents territoris que reclamen aquesta infraestructura enfront d’altres projectes.
 

Mas avisa l’Estat que donar l’esquena al Corredor Mediterrani seria ‘gairebé un suïcidi’ de l’economia espanyola

El president de la Generalita, Artur Mas, ha considerat aquest divendres que seria ‘intolerable’ i ‘gairebé un suïcidi’ de l’economia espanyola que l’Estat ‘doni l’esquena’ al Corredor Mediterrani ‘per les raons que sigui’, ja que aquest eix ferroviari travessa diversos territoris que representen entre el 40 i el 50% del PIB espanyol i el 60% de les exportacions. En una reunió amb els presidents del País Valencià, Alberto Fabra, i de Múrcia, Ramon Luis Valcarcel, Mas ha recordat que l’Estat tindria la meitat de pes econòmic sense la riquesa dels territoris per on passa el Corredor Mediterrani i ha confiat que l’actual govern de l’Estat o el que surti de les eleccions aposti per aquesta infraestructura.

Redacció
Redacció 16/09/2011
El president Mas, d’altra banda, ha confirmat que assistirà al proper acte en defensa del Corredor Mediterrani ferroviari que tindrà lloc el proper 21 de setembre a Brussel·les, juntament amb els presidents del País Valencià i Múrcia, i el lobby Ferrmed, que defensa la construcció d’aquest eix de comunicació. Així mateix, la decisió de la Comissó Europea es coneixerà el proper 19 d’octubre.
 
Mas ha defensat la importància d’aquest projecte, ja que actualment una gran part de les exportacions de les economies del llevant peninsular enfilen el camí cap a Europa per carretera, amb els problemes d’eficiència, sobrecàrrega de la xarxa viària i desgast mediambiental que això comporta. Per això, el president català ha recordat que els agents econòmics reclamen aquesta infraestructura com a prioritària i ‘que no sigui una obra més que es dibuixa sobre un mapa’.
 
Per la seva banda, el president del País Valencià, Alberto Fabra, ha considerat ‘fonamental’ aquesta infraestructura i ha agraït al president Mas la ‘sensibilitat’ que tingut per defensar ‘conjuntament’ l’obra. Fabra ha assenyalat que el Corredor Mediterrani ‘és una gran oportunitat que uneix territoris, elements de desenvolupament econòmic i possibilitats de futur’.
 
Fabra ha explicat que els tres presidents han fet ‘una aposta per una defensa conjunta al servei de tots els europeus i de milers d’empreses que necessiten millors infraestructures’ i que s’ha de seguir treballant ‘amb esperit europeu i tenint en compte els mercats emergents’. El president valencià ha considerat que el Corredor Mediterrani ‘és un eix de futur per un litoral tant dinàmic com el mediterrani’ i que servirà ‘per demostrar del que som capaços des del sud d’Europa’.
 
El president de la Generalitat valenciana ha assegurat que s’haurà de reclamar al govern de l’Estat que compleixi els terminis d’inversió i ha reclamat que només aquelles inversions productives han de rebre recursos durant els propers anys, especialment pel context de crisi econòmica i els problemes de les administracions públiques per finançar grans projectes. Fabra ha sentenciat que ‘el que és bo per Catalunya, és bo per València i per Múrcia’.
 
Preocupació pel futur del tram Almeria-Algesires
 
Mas ha reclamat que ‘el que té sentit és fer el Corredor des d’Algesires fins als Pirineus, perquè a llarg termini una connexió de futur és connectar l’economia del nord d’Àfrica amb l’europea’. De moment, el Ministeri de Foment s’ha compromès a invertir 51.300 milions en aquesta obra. D’aquests diners, 25.400 s’haurien d’invertir abans del 2020 en el tram entre els Pirineus i Múrcia, i la resta en el trajecte del Corredor que discorre per Andalusia. Tanmateix, resta en estudi la connexió fins a Algesires i, per extensió, amb el nord d’Àfrica, que es farà per un trajecte alternatiu.
 
Així mateix, Valcarcel s’ha mostrat convençut d’una decisió positiva de Brussel·les i ha volgut recordar que el projecte del Corredor Mediterrani connecta per ferrocarril els ports del sud d’Europa, des d’Algesires fins al nord del continent passant pel litoral mediterrani. Per això, Valcarcel s’ha mostrat preocupat pel futur del tram entre Almeria i Algesires i ha demanat ‘més nitidesa sobre el traçat i sobre el mapa en concret’.
 
El president murcià ha explicat que el Corredor ‘no només vertebra el territori de l’Estat, sinó de tota Europa’ i ha recordat la reunió del passat 16 de març per anunciar a la Unió Europea que els presidents, les cambres de comerç i els agents socials de Catalunya, Múrcia i el País Valencià ‘estan units en la defensa del Corredor’.
 
Valcarcel ha detallat que la Unió hauria de finançar el 10% dels més de 50.000 milions de l’obra si aquest projecte acaba inclòs en les Xarxes Europees de Transport. Per això ha volgut dir ‘a Europa i al Govern de l’Estat que aquesta no és una defensa capritxosa’ i ha recordat que el 21 de setembre els tres presidents estaran a Brussel·les per fer escoltar aquesta reclamació com ‘sola veu’.
 
El Govern de l’Estat -ha prosseguit Valcarcel- hauria de convertir les seves manifestacions favorables al Corredor Mediterrani en un document ‘contundent’ adreçat a la Comissió Europea. Sobre la competència amb altres eixos ferroviaris com el central, Valcarcel ha explicat que l’objectiu de reunions com la d’avui és fer veure al govern espanyola la necessitat d’apostar i donar caràcter prioritari al Corredor.
 
‘Desperta un cert morbo que diverses regions governades pel PP defensin projectes diferents’, ha afegit Valcarcel, però ‘quan es parla de dos corredors no s’ha de buscar la incompatibilitat’. Tanmateix, el president murcià ha recordat el pes econòmic dels diferents territoris que reclamen aquesta infraestructura enfront d’altres projectes.