Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

Maragall diu que l’Estatut no resoldrà el dèficit d’infraestructures i caldrà buscar finançament “on sigui”

L’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha advertit que l’Estatut no pot arreglar els problemes d’infraestructures de Catalunya, perquè ‘dóna més competències i diners però no pot fer carreteres’. Per Maragall, els catalans són prou ‘espavilats’ com per no haver d’esperar el finançament de l’estat sinó anar a buscar-lo ‘on sigui’, suggerint que tornarem a construir-nos les infraestructures nosaltres mateixos a través de l’empresa privada, creant encara més peatges. Maragall ha recordat a la Universitat Catalana d’Estiu que els primers túnels del país es van fer amb peatges perquè no hi havia diners estatals. Pel que fa a la construcció de l’Euroregió, l’expresident socialista ha advocat per buscar finançament a Europa però també de la iniciativa privada, especialment de les caixes d’estalvis i les institucions culturals. Maragall veu l’Euroregió com “el que fa uns anys s’anomenava Països Catalans”, però amb aquesta nomenclatura creu que s’eviten conflictes polítics.

Redacció
Redacció 24/08/2007

Maragall ha participat aquest divendres en una taula rodona sobre el futur de l’Euroregió, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que aquests dies se celebra a Prada de Conflent. L’expresident de la Generalitat ha explicat que ‘el gran repte de Catalunya’ és cultural però ‘sobretot infraestructural’. Maragall ha reconegut que l’Estatut, tot i atorgar més competències i finançament, no pot ‘solucionar’ aquests problemes d’infraestructures, i ha apostat per buscar altres vies de finançament.

‘Com que som espavilats –ha argumentat Maragall-, hauríem de buscar les maneres de finançar, no esperar massa que les coses arribin i sigui l’estat qui aprovi no sé quin pressupost, sinó anar a buscar els diners sigui a Europa o sigui al sector privat’.

En aquest sentit, Maragall ha recordat que els primers túnels que es van fer a Catalunya es van finançar gràcies als peatges perquè no hi havia disponibles diners de l’estat. ‘Arribarà un moment que estaran amortitzats i ja no pagarà ningú, o els peatges serviran per pagar uns altres túnels’, ha destacat l’expresident, sense saber, és clar, què opinen les concessionàries d’aquesta amortització.

El futur de l’Euroregió

Maragall ha tornat a portar aquest divendres a Prada el seu discurs més europeista per parlar del futur de l’Euroregió. L’expresident de la Generalitat ha recordat que l’Euroregió ‘és el nom que ara convé al que fa uns anys s’anomenava Països Catalans’. Segons Maragall, el de ‘Països Catalans’ era un nom més adient ‘als nostres sentiments’, però ha subratllat que anomenar-lo Euroregió permet treballar per l’avenç d’aquest territori evitant conflictes polítics.

La recepta de Maragall per avançar en la construcció de l’Euroregió passa per millorar les infraestructures d’aquest territori, incloent-hi les línies franceses del TGV i les línies per a mercaderies fins als ports de Barcelona i Tarragona. Maragall ha destacat que en la pròxima cimera francoespanyola es podrà constatar fins a quin punt els dos estats estan disposats a contribuir en aquest objectiu.

Per Maragall, el futur de l’Euroregió implica també apostar per les grans empreses d’aquest territori, especialment Airbus, ‘perquè si no hi ha una indústria potent no anem enlloc’.

L’exlíder socialista ha apostat, a més, per mobilitzar recursos privats per a l’Euroregió, i en aquest sentit ha advocat per adreçar-se a les caixes d’estalvis, com ‘la Caixa’, i institucions culturals com els museus MACBA i MNAC, que al seu parer estarien predisposades a col·laborar amb el projecte euromediterrani.