Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1095
La República

Llinares veu ‘difícils de justificar’ els convenis amb la CatDem i els vincula a les donacions de Ferrovial

L’actual director general del Palau de la Música, Joan Llinares, ha considerat aquest dilluns que alguns convenis firmats per l’entitat cultural durant el mandat de Fèlix Millet amb la fundació CatDem eren ‘estranys’ i s’haurien de considerar ‘fora de lloc’, ja que tenen ‘difícil justificació’ perquè una institució musical donava diners a una política. A més, també ha considerat ‘estranys i sorprenents’ alguns documents trobats al Palau, com les anotacions en l’agenda de Gemma Montull sobre adjudicacions d’obres de fora del Palau, com la Línia 9 del Metro o la Ciutat de la Justícia, i cobraments de part de la constructora Ferrovial, que el fan sospitar per les coincidències de dates i quantitats.

Redacció
Redacció 15/06/2010

En la seva compareixença a la comissió parlamentària sobre el cas Palau, Llinares no ha desaprofitat l’ocasió per explicar als diputats que tot i que no en tingui proves fefaents, alguns documents informàtics i còpies de les agendes de Gemma Montull apunten que hi ha un ‘cúmul estrany i anormal casualitats’ entre els diners que Ferrovial pagava al Palau en funció d’un conveni i les dates i xifres que l’entitat pagava a la CatDem. De fet, segons Pere Bosch, d’ERC, entre el 2005 i el 2008, el 75% dels diners rebuts per la fundació convergent, més de 200.000 euros provenien de Ferrovial.

Llinares ha explicat que els convenis firmats amb CatDem no estan justificats enlloc, ni tampoc les activitats realitzades suposadament amb els diners que van anar a parar a la fundació de CDC. Segons ell, això tampoc era estrany, ja que en la gestió diària del Palau ‘no es respectava gaire la justificació de despeses’.

També ha posat en dubte el conveni firmat amb Àngel Colom l’any 2000, quan era líder del PI. A més, ha criticat que Colom pretengui una ‘suposada immunitat’ per retornar els diners i que el Palau no n’hi reclami més. ‘En el nostre ordenament jurídic no és possible, i seria delicte’, ha reblat.

Llinares ha explicat que al llarg dels anys, Millet va canviar la manera de treure diners del Palau, primer a través de xecs i diners en metàl·lic i posteriorment amb factures falses, però ho va fer independentment dels partits polítics governants en cada moment.

El que sí ha lamentat Llinares és que no haguessin funcionat els ‘mecanismes de control, que no són especialment difícils d’activar, ja que estan vigents en la immensa majoria d’institucions públiques i privades’. ‘El rigor amb el que es treballa no ha tingut res a veure amb el que hi havia al Palau’, ha dit. Per això, ha dit que el ‘dany moral’ que han causat Millet i Montull és impossible de reparar, tant a l’entitat, com als seus socis, les empreses patrocinadores i la societat catalana.

Nul·litat del conveni de l’hotel

El director general ha opinat que el conveni firmat per Millet amb la Generalitat i l’Ajuntament podria ser considerat nul, sabent tot el que se sap ara sobre la seva gestió davant del Palau, i fins i tot les administracions podrien reclamar-li per sentir-se perjudicades. Per tot això, ha dit que no creu que el Palau hagi de pagar els diners compromesos per Millet per compensar la Generalitat sobre l’intercanvi d’usos dels immobles propers al Palau i el de la plaça Sant Jaume.

Llinares ha explicat que el Palau ha presentat un recurs d’alçada en contra de la reclamació de la Generalitat, que no havia xifrat aquesta compensació. ‘El Palau no deu res a ningú’, ha dit, i ha dit que té ‘dubtes raonables’ de que la pretensió de la Generalitat prosperi jurídicament.

A més, Llinares ha admès que ja sabia que la negociació del conveni de l’hotel venia de l’època en què l’actual regidor d’Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado, era secretari general de la Presidència amb el president Pasqual Maragall, com aquest dilluns al matí ha revelat la directora general de Patrimoni, Immaculada Turu.

Més de 15,7 MEUR recuperats

Llinares també ha explicat que de moment Millet i Montull han ingressat uns 15,7 milions d’euros per rescabalar el Palau, dels més de 30 que haurien sostret, dels quals uns tres ja estan en mans dels actuals gestors de l’entitat. El director general ha dit, però que a més, el Palau reclamarà uns 2,3 milions d’euros de costes judicials i de l’auditoria de Deloitte.