Televisió de Catalunya (TVC), “la nostra”, passa per un dels moments més difícils de la seva història, almenys en termes d’audiència.
L’emissora, líder durant anys a Catalunya, afronta les dades d’audiència més baixes de la història… I la manera que tenen d’afrontar-ho és fer un anunci corporatiu on expliquen que els seus informatius són els líders en diferents franges horàries. No dubten de la qualitat dels informatius -tot i haver parlat reiteradament en aquest ‘punt de mira’ del seu marc referencial espanyocèntric– però dubtem de l’efectivitat d’aquesta campanya quan la crisi d’audiència és generalitzada i precisament en la resta de franges horàries. Un lema de campanya més sincer potser seria “líders en baixes audiències”.
El problema de fons no són els informatius, sinó el contingut de la resta de franges, i potser haurien de preguntar-se el perquè. Des del directe!cat n’apuntem una possible causa: d’ençà d’un temps, els programes de producció pròpia de “la nostra” s’estan omplint de personatges castellanoparlant sota el propòsit de “reflectir” la realitat del carrer, una realitat que no és la de l’audiència de l’emissora. Personatges castellanoparlants a El cor de la ciutat quan podrien ser perfectament andalusos integrats que parlessin el català, personatges expressant-se en castellà tot i dominar el nostre idioma a Efecte mirall i un llarg etcètera podrien ser una causa de les lamentables audiències de la televisió pública catalana.
Si ens traslladéssim deu anys enrere, veuríem una TV3 totalment diferent, amb programes que apostaven desacomplexadament per la catalanitat, com el Persones Humanes d’en Mikimoto, tot un referent de televisió catalanista i trencadora que va batre rècords d’audiència al Principat.
És allò de mirar el passat per afrontar el futur: a TV3 no li cal mirar massa lluny per reinventar-se.
