Si el Consell Europeu reelegeix formalment Barroso aquesta setmana, la seva decisió haurà de ser ratificada o no en la primera sessió del nou Parlament Europeu, que tindrà lloc a mitjans de juliol. De moment, els Verds i els socialistes no li donaran suport, però ells tampoc tenen un candidat clar, tot i que Cohn-Bendit ha assenyalat en la roda de premsa que hi ha persones que podrien ser candidates a presidir la Comissió però que no es donaran els noms fins que no s’hagi bloquejat la nominació de Barroso. La centre-dreta, a la que pertany l’actual cap de l’executiu europeu, tampoc no té majoria per aprovar al Parlament el seu candidat, i com el vot és secret, si finalment apareix un oponent a Barroso, el desenllaç podria acabar sent inesperat.
La nominació del nou president de la Comissió arriba en un moment delicat, ja que si a l’octubre els irlandesos aproven en referèndum el tractat de Lisboa, aquest, que ja ha estat ratificat per la resta, entraria en vigor. Justament també al novembre expira el mandat de l’actual Comissió, amb la qual cosa s’hauria de renovar, però tant pot ser que es faci segons el Tractat de Niça, que és el que s’aplica en l’actualitat, o bé amb el de Lisboa, si Irlanda el ratifica. Segons sigui un o altre, la Comissió varia, ja que segons Niça, a partir d’aquest any, que ja hi ha 27 estats membres a la Unió, s’eliminarà el sistema d’un comissari per país. En canvi, amb Lisboa aquesta reducció no tindria lloc fins el 2014 i faria que aproximadament el nombre de comissaris quedés en uns 18.
A més, amb el tractat de Lisboa es crea la figura del president estable de la Unió per un període de dos anys i mig, i es crea la figura de l’Alt Representant de la Unió Europea per Assumptes Exteriors i Política de Seguretat. Així, països com França i Alemanya, que al Parlament pertanyen al grup de Barroso, al PPE, donen suport polític al candidat però en principi no formal, perquè, en haver tants canvis a la vista, volen esperar per elegir formalment tots els càrrecs en el seu moment.
Els Verds expliquen en la seva web ‘Stop Barroso’ que la Comissió que ha presidit des del 2004 el portuguès ha ignorat ‘sistemàticament’ les inquietuds sobre el sector financer i la necessitat de reglamentar-lo, fins a donar lloc a la situació actual. També expliquen que s’ha degenerat la protecció social i que s’ha imposat un sistema de liberalització comercial per reforçar la competència d’una manera ‘agressiva’ i sense tenir en compte els problemes dels països en desenvolupament.
Pel que fa al medi ambient, els Verds assenyalen que els ‘beneficis econòmics a curt termini de la indústria prevalen sistemàticament sobre els objectius de medi ambient a llarg termini’. De fet, la setmana passada, les principals ONGs de medi ambient amb base a Brussel·les van suspendre la Comissió Barroso amb un 4 sobre 10 en les seves polítiques mediambientals.
