Davant de les queixes del PP i de la caverna mediàtica espanyola per la despesa en traductors que suposarà l’ús de les llengües cooficials al Senat, els diputats populars haurien de recordar les veritables despeses supèrflues en matèria lingüística que ells mateixos han defensat.
Tal i com ja s’ha denunciat en altres ocasions, la dèria del PP pel secessionisme lingüístic provoca que el Senat hagi contractat traductors específics per a traduir del valencià al castellà, enlloc d’utilitzar els traductors de llengua catalana, fent augmentar la despesa inútilment.
Però la incongruència va més enllà de l’obsessió de separar valencià i català a la que ja estem acostumats, sinó que després d’esforçar-se per aconseguir els traductors de valencià, un cop s’ha aconseguit que les llengües cooficials es puguin utilitzar amb normalitat al Senat, el PP ha vetat als seus diputats que les utilitzin ja que, com va dir el seu líder Mariano Rajoy, no és de ‘país normal’. Els mateixos traductors valencians es lamenten que són els que menys treballen, tot i que evidentment cobren igual que la resta.
En aquest cas, i com és habitual, el PP només s’ha preocupat de la llengua exclusivament per polititzar-la i ara es lamenta del cost que tindrà la traducció sense adonar-se que ells mateixos han contribuït a fer créixer aquesta quantitat quan, a més, no tenien intenció de fer-ne cap ús.
