Imprecisió històrica de l'article
Morán lamenta al seu article que l’independentisme demani el referèndum perquè era “la fórmula preferida de Franco, perquè les urnes electorals són sempre imprevisibles, però els referèndums que muntes tu, els guanyes tu; només conec dues excepcions a la història”. L’autor no concreta quines són les dues excepcions, però els exemples de plebiscits que no han sortit com desitjava l’organitzador són, de ben segur, més de dos: el del Brexit (2016), el del procés de pau a Colòmbia (2016), el de la independència d’Escòcia (2014), els dos del Quebec (1980 i 1995), els de la Constitució Europea a França (2005), Holanda (2005) o bé el del Tractat de Lisboa a Irlanda (2008).
Morán, convençut que els independentistes perdrien unes eleccions
No obstant, l’autor segueix amb la teoria i afirma que “el referèndum més representatiu de la ciutadania lliure són les eleccions; però es poden perdre, o més exactament, de ben segur que aquesta vegada les perdrien”. I ho rebla: “Per tant, aferrem-nos al referèndum que l’Estat no permetrà, i menys ara després de les pallassades arrogants”.
“Hòstia, així va començar Alemanya”
D’altra banda, ha criticat durament unes paraules del sociòleg Salvador Cardús on, segons el propi Morán, planteja que “cal copar les universitats d’aquí amb un tractament detingut sobre la identitat nacional catalana”. Un fet que troba suficient per tornar a empastifar de feixisme el procés: “Hòstia, així va començar Alemanya, quan els professors mediocres però autòctons es van sentir desplaçats per la cultura cosmopolita! Molts alemanys, jueus o no, se’n van anar. Allò començava a pintar malament”.
