Els casos més destacables d’exclusió de la llengua catalana els trobem en els topònims que designen destinacions de parla catalana i on aquesta és llengua oficial, com en els casos d’Eivissa i Alacant, que tan sols apareixen anunciats als panells i teleindicadors com ‘Ibiza’ i ‘Alicante’. Cal recordar que en el cas de la localitat d’Eivissa, l’única forma oficial del topònim és la forma en català. En el cas de la ciutat de Palma, l’aeroport designa la destinació amb el terme ‘P. Mallorca’, una denominació errònia de la ciutat, ja que l’únic nom oficial és ‘Palma’.
En referència als topònims de les destinacions ubicades fora del domini lingüístic de la llengua catalana, aquests apareixen traduïts al castellà. Exemples paradigmàtics d’aquesta situació els trobem en destinacions com Munic, Atenes o Brussel•les, que tan sols apareixen traduïdes en la seva forma castellana (‘Munich’, ‘Atenas’, ‘Bruselas’), i que tampoc són anunciades en la seva llengua originària ni traduïdes a la forma catalana, malgrat que en totes aquestes localitats existeix una denominació tradicional en la nostra llengua.
Per altra banda, també s’ha corroborat que en la pàgina web de l’Aeroport de Barcelona, tot i disposar d’una versió en català, els noms de les destinacions segueixen els mateixos criteris que en els panells de vols i els teleindicadors: o sigui, no es respecten les denominacions en llengua catalana, ni tan sols en aquells casos on el català és oficial en el lloc de destinació.
Tot i que des de la Plataforma per la Llengua es va alertar a les autoritats competents d’aquestes mancances, instant-los a revertir aquesta situació, s’ha pogut constatar com en l’obertura de la nova Terminal-1 no s’han corregit aquestes deficiències.
