Barcelona continua amb la seva particular estratègia per promocionar-se al món, una estratègia que, des de fa una bona pila d’anys, sempre ens duu pels camins equivocats. Avui repassarem les pèssimes lliçons d’estratègia que han dut Barcelona a no pintar absolutament res al món de la moda.
Primer es va deixar morir la passarel·la Gaudí, un certamen consolidat i que semblava tenir-ho tot de cara per acabar esdevenint la passarel·la de referència a l’Estat espanyol, en la seva particular batalla a la Cibeles de Madrid. La monumental pífia que va suposar matar la Gaudí, sentenciada en gran mesura per la retirada del suport financer de la Generalitat, va maquillar-se com es va poder amb l’arribada del Bread & Butter, un festival que venia de Berlín i proposava la itinerància entre ambdues capitals europees. Marques dinàmiques i innovadores, visitants internacionals, el Bread & Butter semblava tenir-ho tot, i més quan els organitzadors van apostar fort per Barcelona celebrant-hi les dues edicions anuals i acomiadant-se així de la capital alemanya.
Però ni aquest regal caigut del cel en forma de passarel·la privada agradava a les ments pensants barcelonines, i quan els organitzadors de la Fira van demanar suport institucional per continuar celebrant-la a Catalunya i generant diners al Principat aquesta ajuda se’ls va negar. Ni Ajuntament ni Generalitat van bellugar-se per lligar el Bread & Butter a Barcelona: la seva particular manera de promocionar la capital catalana no és destinant uns quants milers d’euros a certamens internacionals: a Barcelona preferim abocar centenars de milions d’euros per inventar-nos Fòrums de les Cultures.
A l’actualitat Generalitat i Ajuntament promocionen el 080 Barcelona Fashion, un certamen de ‘producció pròpia’ i pagat per tots els catalans que, tot i celebrar ja la tercera edició, es promociona amb el domini .COM i per no tenir no té el domini .CAT activat [cartell]. Pel que fa al Bread & Butter, és per tots sabut que la propera edició es celebrarà novament a Berlín, on ja s’han encarregat d’empaperar la ciutat amb cartells anunciant que la fira ‘torna a casa’. No cal dir que els hotelers berlinesos ja es freguen les mans.
