El factor masculí és la causa d’esterilitat més comuna i curiosament la menys estudiada, com ja hem comentat en algun article anterior. És un problema que afecta a una de cada tres parelles amb infertilitat de llarga evolució, i això no és tot: segons un estudi sobre l’esperma dels joves espanyols dut a terme a finals del 2008 per la revista Andrologia, més de la meitat dels joves (el 57,8%) presenten un semen de qualitat inferior al que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera normal en quant a volum, mobilitat i concentració.
Tenint en compte aquests criteris, podem parlar generalment d’una subfertilitat o qualitat seminal anormal als homes del nostre país. Cal destacar però, que amb la realització d’una Fecundació In vitro i concretament aplicant una tecnologia complementària a aquesta com és la tècnica de microinjecció espermàtica o ICSI, els homes d’avui dia tenen més possibilitats de tenir descendència.
La diferència que presenta l’ICSI respecte a la inseminació convencional és que en comptes d’incubar els espermatozous amb l’òvul, s’injecta un únic espermatozou per ovòcit. Aquesta tècnica va començar a desenvolupar-se a l’any 1992 i fins al moment s’ha demostrat innòcua, és a dir sense efectes nocius. A més, la seva alta eficiència fa que el seu ús sigui cada vegada més generalitzat.
La microinjecció espermàtica està indicada especialment a aquells casos en que l’home presenta una baixa concentració d’espermatozoides, o bé aquests tenen mala morfologia i/o mobilitat. Està també recomanat recórrer a la ICSI quan s’han dut a terme cicles previs de FIV amb una baixa taxa o absència absoluta de fecundació.
Finalment, en alguns dels casos més extrems en què l’ejaculació està absenta d’espermatozous (azoospèrmia), es pot recórrer a la microinjecció d’espermatozoides obtinguts a partir d’una petita incisió en el testicle. La maduració dels espermatozoides que es produeix durant el pas pel tracte genital masculí és essencial per a que aquests puguin fecundar per sí mateixos, i per tant, la microinjecció espermàtica és fonamental per a que els espermatozoides testiculars puguin penetrar l’òvul.
Les taxes de fecundació aconseguides amb la microinjecció espermàtica són lleugerament majors que les aconseguides amb la inseminació convencional dels oòcits, tot i tenint en compte que com hem vist s’aplica generalment en casos de pitjor pronòstic.
Malgrat ser una tècnica avançada i que incorpora un equipament d’alta tecnologia, existeixen casos en què no s’assoleix la fecundació. Si això succeeix, pot ser a causa d’un baix número i/o qualitat dels òvuls o a problemes ocults als ovòcits o espermatozous que impedeixen activar correctament l’òvul fecundat. Cal tenir en compte que al cap i a la fi, la microinjecció espermàtica posa en contacte els dos gàmetes però no ens aporta cap millora a nivell de la seva qualitat.
En definitiva doncs, la microinjecció espermàtica és una tècnica que ha suposat un gran avenç per la FIV, ja que permet que homes amb unes concentracions molt baixes d’espermatozous mòbils al seu semen puguin tenir fills genèticament seus.
Aquesta possibilitat era totalment descartada fins el moment de la implantació d’aquesta tècnica, ja que fins aquest moment els homes amb problemes d’aquest tipus només tenien l’opció de recórrer a semen de banc, a l’adopció o a la resignació.
Miriam Noguera
Periodista d’Invitro TV
