Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

La Guàrdia Civil, símbol d’Espanya, menteix i amenaça

“Nihil novum sub sole”. Com des del mateix dia de la seva creació. Devem anar guanyant quan han de recórrer d'una manera tan salvatge al simple matonisme. Només cal llegir la citació que l'institut armat ha fet arribar a diversos alts càrrecs del Govern aquesta setmana (feta pública a les xarxes socials pel conseller de Justícia) per comprovar de quina manera, amb una redacció deliberadament confusionària, pretenen fer passar les seves diligències, arbitràries, pròpies de “hooligan” de l'honor d'Espanya, per actes derivats d'un manament judicial. Més arguments i més sòlids, cada dia, per a una participació massiva l'1-O i una victòria diàfana i efectiva del sí. I adéu d'una vegada, per tants segles, a tanta humiliació colonial. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

Redacció
Redacció 29/07/2017

ACCEPTACIÓ. El president Puigdemont reafirmava en una entrevista publicada dimarts, ara en un mitjà internacional, que no acceptarà la seva inhabilitació pel TC. Caldrà, doncs, que el govern espanyol decideixi de quina manera el treu del mig físicament i només n'hi ha una: detenint-lo. Per a fer-ho haurà de comptar necessàriament amb la passivitat dels qui l'envoltin. És l'escenari que una part de l'independentisme opinatiu, dels Guardians del Procés, rebutja agrament, però al que estem abocats indefectiblement: la gent protegint el Palau del Parlament dia i nit entre l'aprovació de la Llei del Referèndum i la seva realització efectiva el primer d'octubre. L'Estat haurà d'actuar materialment contra el president, el Govern, el Parlament i/o la Sindicatura Electoral (amb seu al Parlament). Així que Maidan a la Ciutadella i realització efectiva d'un Referèndum com sempre no només no són incompatibles, sinó que segurament seran necessàriament complementaris. Institucions i poble de la mà.

ADOCTRINAMENT. Hem de sentir gairebé a diari les proclames del dependentisme contra la suposada parcialitat dels mitjans públics catalans. Aquesta setmana, en contrast, hem sabut que el PSC és a qui els TN de la nostra han dedicat darrerament més temps. És igual l'evidència de la pluralitat existent a la CCMA, on tot sovint trobem tertúlies i posicionament clarament oposats a la independència. No importa que el CEO atorgui sistemàticament la major credibilitat als informatius de TV3, que sovint tripliquen les dades d'audiència mitjana de la cadena. Qualsevol evidència és anul·lada immediatament amb una mentida que té per objectiu només intoxicar les capes certament àmplies al nostre país que mai miren la Televisió de Catalunya per una qüestió de prejudici lingüístic. Perquè, recordem-ho, només nosaltres som bilingües capaços de saltar de botó en botó del comandament. En contrast, aquesta setmana hem comprovat com la gens adoctrinadora RTVE substituïa la declaració judicial de Rajoy per un programa de cuina.

ANIVERSARI. Dimarts celebràvem, amb gran desplegament mediàtic de l'establishment, que olorava la possibilitat de potinejar-lo, el vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un sentiment ambivalent i una constatació. Mentre la majoria dels catalans vivíem amb una injecció d'orgull col·lectiu la constatació que érem capaços de fer grans coses, al màxim nivell, les masmorres de l'Audiència Nacional servien per torturar patriotes catalans que s'havien negat a col·laborar amb el relat oficial, imposat a nivell social i nacional. Amb la perspectiva del temps podem valorar justament com ara seria impossible imposar, des de dalt, res de semblant. En la nova política popular (amb totes les seves limitacions) només allò que neix de baix té possibilitats de guanyar: la capacitat dels de sempre per imposar la seva lectura de la realitat s'ensorra. Només cal comparar els costos en repressió i desmemòria que va suposar la glòria olímpica, amb la potència del moviment independentista.

DESFERMATS. L'actuació d'ofici de la Guardia Civil de la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona se li està escapant de les mans al Govern espanyol. Sense cap ordre judicial, la benemèrita es dedica a cridar a tort i a dret qui vol, des de treballadors d'empreses privades a alts càrrecs del Govern. L'estratègia de judicialització canvia de to. Ara ja no es tracta de prevaricar a base de portar endavant procediments judicials sense cap base. Ara, directament, s'utilitza la força policial per a intimidar sense mandat judicial. Cridar a declarar el president del Pacte Nacional pel Referèndum demostra fins a quin punt han perdut la raó i el judici. La comunicació d'imputació al secretari general del Departament de Presidència, anunciada als mitjans a bombo i plateret, supera qualsevol límit. En un excés de zel, l'acció dels del tricorni se'ls està sortint de mare. Ja diuen que imputen ells. Necessitaran jutges? El recurs caldrà presentar-lo a la Legión?

FINANÇAMENT. La broma no coneix fi. Ni tan sols per donar la més mínima credibilitat a la tercera via. Mentre l'establishment català intenta vendre la moto d'una reforma a fons del finançament, totes les novetats al respecte són d'autèntica vergonya. Fa pocs dies coneixíem que (mentre el País Basco signa el cupo) la proposta de nou sistema de finançament tancada pels experts aportats per les comunitats autònomes no inclou finalment el respecte al principi d'ordinalitat (defensat en algun moment fins i tot per Alicia Sánchez Camacho!) i pot derivar en resultats per a Catalunya fins i tot pitjors que els actuals. També, que entre 2010 i 2014 la Generalitat va deixar d'ingressar 4.233 MEUR, amb liquidacions positives cada any, en rebre menys del que pertocava fins i tot d'acord amb el sistema actual. En definitiva, que en els pitjors moments de la crisi, mentre ens insultaven a la cara, hem pagat encara un suplement especial d'espoli.

HOSTATGES. Al bàndol dependentista, el govern espanyol controla perfectament el terreny de joc. És espectacular com es pot guanyar tan fàcil el partit sense ni tan sols sortir al camp. Si durant les primeres hores, Ciudadanos i PSC-PSOE criticaven amb la boca petita la pressió contra els preparatius del Referèndum per la via de l'impagament del FLA, en vint-i-quatre hores, sota la pressió d'una opinió pública histèrica, ja havien virat cent-vuitanta graus la seva posició i s'havien sumat amb entusiasme a la iniciativa. El govern Rajoy, però, tot i aquests suports incondicionals, s'ha fet un claríssim tret al peu. De Catalunya estant, només les cúpules dels partits, a toc de xiulet de les forces de l'statu quo, són capaces d'empassar-se l'estratègia consistent a prendre com a hostatge els drets fonamentals, a establir la disjuntiva que o renunciem a votar o s'ataca els nostres serveis públics. Tal plantejament és absolutament insostenible. Un error gruixut. Celebrem-ho.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.