És una experiència única, que funciona des de fa cinc anys, ha assenyalat Joan, i que ha despertat ‘molt interès en llocs on hi ha una llengua minoritària com al Quebec, amb el qual tenim un intercanvi habitual, el País Basc o el País de Gal•les’.
L’experiència de parelles lingüístiques desperta ‘molt interès’, segons l’opinió de Joan, perquè a ‘tots els llocs es busquen estratègies que facilitin l’accés a la llengua’. En els llocs que reben molts immigrants és especialment important ‘facilitar la relació d’aquestes persones amb la societat d’acollida’.
Les parelles aporten un ‘plus important’ a la integració dels emigrants, ja que la persona que arriba ‘no només aprèn la llengua d’una manera mecànica, freda i acadèmica, sinó que té també un contacte humà amb les persones que ja són aquí’, ha dit Joan.
Fa quatre anys, ha assenyalat Joan, ‘no teníem gairebé ningú dedicat en exclusiva a aquest comès i ara tenim una persona a cada centre’, fet que el secretari de Política Lingüística considera ‘absolutament indispensable per construir una infraestructura i per equilibrar el projecte’.
Parelles lingüístiques destacades
Destacades persones de la vida social i política catalana han format o formen part d’una parella lingüística, entre ells el vicepresident del Govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, o el president del Parlament, Ernest Benach, que ha tingut com a última ‘parella’ un jove lampista nouvingut de Bulgària.
Més recursos
A més d’aquest activisme social a favor de la llengua catalana, la Generalitat ha posat en marxa ‘un seguit d’instruments, elements d’enginyeria lingüística’ fonamentals i necessaris, segons el parer de Bernat.
Entre aquests elements ha destacat un seguit de traductors automàtics en línia del català a l’occità, castellà, francès, anglès i alemany i viceversa, i pensa posar-ne en marxa d’aquí a dos anys un en xinès i al començament de l’any posarà en marxa un curs de català a la Xarxa.
