Executiu i oposició no veuen igual què ha de passar amb el fons de suficiència, que s’aplica un cop es determinen els mecanismes d’anivellament entre CCAA, que és el que ara s’haurà de negociar.
Mentre la federació nacionalista aposta per mantenir el fons de suficiència, de manera que aquest no resti recursos a la Generalitat, el Govern recorda que aquesta és una situació que no s’ha produït mai en les diverses reformes de finançament que s’han produït. ‘Les negociacions efectuades per la mateixa CiU en temps passats en relacions amb models anteriors, sempre han vist com es compensava l’increment de la cistella d’impostos amb un decrement del fons de suficiència’, ha dit Carnicer, tot dient que és una proposta ‘totalment irreal’.
Carnicer creu que CiU mostra amb aquestes declaracions ‘poca voluntat d’anar junts’, mentre ‘el país requereix de propostes que estimulen la unitat de les forces polítiques’ davant el ‘procés complex’ de la negociació del finançament. De fet, els ha acusat de ‘pensar més en els interessos de partit que en les necessitats dels catalans’. El Govern creu, a més, que la federació nacionalista ‘ignora el que diu l’Estatut’, ja que és en el text ‘on es determina que Catalunya ha de contribuir a la solidaritat’, mentre que ‘amb aquesta proposta CiU considera que no hi ha cap tipus d’aportació a la solidaritat’.
Economia i Finances calcula que, en base a dades del 2008, amb la nova cistella d’impostos que determina l’Estatut, Catalunya podria rebre uns 19.422 MEUR, uns 5.100 més. A partir d’aquí, el Govern situa la negociació en els mecanismes d’anivellament, que són els que acabaran determinant quin haurà de ser el fons de suficiència i si aquest serà positiu o negatiu per a Catalunya, és a dir, si rebrà més recursos o haurà d’aportar-ne.
Amb el sistema actual, Catalunya té un fons de suficiència positiu. El Govern sosté que CiU se situa en un dels dos escenaris més extrems, el que planteja que es mantingui la totalitat del fons de suficiència. L’altre extrem és que tot l’increment de la cistella d’impostos es compensi amb la reducció del fons, de manera que es repetiria la situació de 1997, un any on la reforma del finançament no va suposar cap increment als recursos de la Generalitat.
