Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

La fiscalia podria citar a declarar el conseller Antoni Castells per la permuta de l’hotel del Palau

El polèmic conveni signat entre Fèlix Millet i Antoni Castells per permetre edificar un hotel al costat del Palau de la Música podria acabar amb el conseller d’Economia havent de donar explicacions davant el fiscal de delictes urbanístics. Així ho han confirmat fonts properes al cas a directe!cat, segons les quals la compareixença de Castells davant el fiscal no s’hauria decretat encara per pressions polítiques. El conveni en qüestió, investigat per la fiscalia arran de la petició dels veïns del Palau, establia que la Generalitat cedia els drets d’edificació d’un edifici d’oficines situat al carrer Ciutat a les finques on s’havia de construir l’hotel del Palau, que tenien la qualificació d’equipament educatiu i que per tant no permetien aixecar-hi un hotel. A canvi de la permuta, l’acord fixava el repartiment entre el Palau de la Música i la Generalitat de les plusvàlues que generés l’operació urbanística.

Redacció
Redacció 04/06/2010

Un entramat urbanístic fosc

L’hotel del Palau de la Música va tenir una gestació rocambolesca. El projecte, actualment aturat per l’Ajuntament de Barcelona, partia d’un acord entre Fèlix Millet i l’Escola La Salle Comtal, pel qual el Palau pagaria obres al centre educatiu a canvi d’uns edificis adjacents a l’emblema modernista. L’acord va tirar endavant, però la propietat dels immobles de La Salle mai va passar al Palau de la Música, sinó que van anar a parar a Olivia Hotels, empresa presidida per Manuel Valderrama, ex-vocal de la junta del Palau, tal com es va saber després.

Aconseguits els terrenys, Fèlix Millet va impulsar-ne una requalificació al·legant la necessitat d’un hotel ‘per donar servei als músics i usuaris del Palau’, sempre fent veure que l’immoble seria propietat del Palau. Com que els edificis comprats a La Salle Comtal continuaven qualificats d”equipament educatiu’, calia aconseguir requalificar-los d’alguna manera.

Per aconseguir-ho, Millet va adreçar-se al Departament d’Economia i Finances d’Antoni Castells, i en concret a la Direcció General del Patrimoni que dirigeix Imma Turu, per tal d’aconseguir un acord que beneficiés ambdues parts. El resultat de l’acord és el conveni signat entre el Palau i la conselleria d’Economia, que acorda la permuta dels drets d’edificació entre l’edifici d’oficines de la Generalitat al carrer Ciutat -un palauet a la Plaça Sant Jaume que, en estar ‘catalogat’ no permet augmentar-ne l’edificabilitat- amb els drets dels terrenys del Palau.

D’aquesta manera, els terrenys de l’hotel del Palau van deixar enrere la qualificació d’equipament escolar i van passar a disposar del drets d’edificabilitat del palauet de Sant Jaume, a canvi de pactar el repartiment proporcional de les plusvàlues que generés l’operació urbanística entre el Departament d’Economia i el Palau de la Música.

Aquesta requalificació va ser ratificada el juny, dies abans d’esclatar el cas Millet, per la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, òrgan que depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques del socialista Joaquim Nadal, de manera que es modificava el pla general metropolità i es canviava la qualificació dels edificis adjacents al Palau, passant de ser ‘equipaments educatius’ a ‘ús hoteler’.

Un conveni investigat per la fiscalia

Ara la fiscalia investiga aquestes operacions, que van comptar amb el beneplàcit de tots els grups de l’Ajuntament de Barcelona menys ERC, perquè a la pràctica van comportar que la Generalitat ‘minusvalorés’ un dels seus edificis fent-li perdre valor patrimonial.

A la vegada, els experts consideren que el conveni entre Castells i Millet va signar-se sense subhasta pública, ja que s’hauria pogut treure molt més benefici d’una permuta similar amb més ofertants.

A més, l’acord final hauria resultat negatiu per la Generalitat, ja que hauria cedit els 5.501 metres de sòl edificable de les oficines al carrer Ciutat per una finca, la de l’hotel del Palau de la Música, que només sumaven 1.175 metres d’equipaments. A més la Generalitat i el Palau van acordar repartir-se les plusvàlues si l’operació urbanística culminava amb èxit, però no es va acordar cap compensació econòmica en el cas que l’hotel finalment no s’edifiqués, tal com sembla que passarà finalment.