La Fiscalia general de l’estat ha decidit instar al Tribunal Suprem a il·legalitzar la formació Abertzale Sozialisten Batasuna (AS) al considerar-la successora de Batasuna. La demanda ha estat més fàcil en aquest cas ja que membres de Batasuna van recollir signatures de suport a la formació per les diferents candidatures, i molt d’ells eren presents també en aquestes mateixes llistes.
La Fiscalia presentarà aquesta demanda d’il·legalització avui dimecres a última hora de la tarda davant del Tribunal Suprem, òrgan encarregat de decidir en el termini de 48 hores sobre el futur d’aquestes plataformes electorals.
Les plataformes electorals que s’han considerat successores de Batasuna i per tant, susceptibles de l’aplicació de la Llei de Partits Polítics han estat en relació tant a les eleccions autonòmiques com les municipals en 3 comunitats autònomes: Euskadi, Navarra i Burgos (en aquesta demarcació hi ha un territori que pertany a Burgos però que està territorialment dins d’Euskadi). En total 244 candidatures d’agrupacions electorals, 6 d’elles plataformes independents no subscrites a cap partit. Això suposa la total impugnació de les candidatures que ha presentat fins ara Abertzale Sozialistak.
El fiscal general de l’estat, Cándido Conde-Pumpido, dóna com arguments per aquesta demanda d’il·legalització la Llei de Partits per estimar que són candidatures “que succeeixen parits il·legalitzats”, i les proves que es presenten conformen varis milers de documents inclosos en 7 Cd’s. Les bases son informes policials, testimonis de resolucions de l’Audiència Nacional i documentació pròpia aportada per la Fiscalia. Conde-Pumpido ha destacat de totes aquestes proves les manifestacions dels líders de Batasuna en les quals asseguraven que la seva estratègia era a través de llistes electorals que portarien les dues senyes d’identificació: abertzale i socialista, també s’ha incorporat documentació del ‘Comando Donosti’, les declaracions publicades per ETA al diari Gara el passat 8 d’abril i també la documentació decomissada al presumpte membre d’ETA detingut a Navarra, Gorka Murillo, en aquests moments en presó incondicional.
La formació Abertzale Sozialistak va estar sota sospita des de la seva constitució, sobretot quan va néixer perquè incloïa la paraula Batasuna entre les seves sigles. El Minsiteri d’Interior ja va decidir no inscriure la formació perquè nomes atenent al nom, la formació era successora de Batasuna. El titular del ministeri, Alfredo Pérez Rubalcaba va preguntar en aquell moment a l’esquerra abertzale basca ‘si el que volia era presentar-se a les eleccions o només volien que Interior els digues que no ho podien fer’. Els escrits del jutge Baltasar Garzón, titular de la Sala 5 de l’Audiència Nacional també feien pensar en aquest possible resultat, després de que en els seus escrits titllés ASB de ‘successora de Batasuna’
El fiscal general ha dit que l’esquerra abertzale ha tingut temps suficient per presentar “un partit legal, i que si no ho han fet ha estat perquè no han volgut”. És molt senzill, els ha dit, només cal que rebutgin la violència, “Mentre hi hagi violència, s’ha d’actuar amb tot el rigor: les urnes i les armes són totalment incompatibles”, ha sentenciat Conde-Pumpido.
La Sala Especial que va il·legalitzar Batasuna a 2003 disposa de 2 dies per emetre un veredicte sobre el futur electoral de les formacions qüestionades. És a dir, podran decidir fins dissabte dia 5 a les 12 de la nit.
L’esquerra abertzale opina que les actuacions dels tribunals i de la Fiscalia són un ‘boicot’ dirigit pel PSOE i ajudat del PNB.
