Diumenge, 8 de Desembre de 2019 - Edició 500
La República

La fal·làcia de CSQEP sobre les taxes universitàries, al descobert

Ara fa uns dies els mitjans de comunicació es van fer ressò de les diferències de preus de les carreres i màsters que hi ha entre Europa i l'Estat espanyol. És cert que l'espanyol és un dels estats on els preus de les matrícules o del crèdit són dels més cars, ja sigui a les carreres com als màsters, superat per pocs països com, per exemple, el Regne Unit (excepte Escòcia). De fet, Catalunya està a dalt de tot en cost dels estudis superiors. L'esquerra progressista va aprofitar aquestes dades per presentar al Parlament  una moció per abaratir les taxes un 30% que fou aprovada per tots els partits, excepte Junts pel Sí.

Redacció
Redacció 19/04/2016
1- Un fet real: la universitat catalana és cara
 
És un fet irrefutable que durant els últims anys la universitat s'ha encarit a un ritme vertiginós i que ha de ser motiu de preocupació pels catalans. En cinc anys hi ha hagut un augment quasi del doble als preus dels graus que ara costen de mitjana 2.011 € i dels màsters que s'han més que doblat i que ara costen 3.952 €. Un fet especialment més preocupant si tenim en compte que comunitats com Andalusia, Extremadura o Múrcia no superen els 1.000 € per grau i tampoc superen els 2.000 pel màster.
 
2- El perquè, evident
 
El dèficit fiscal que pateix Catalunya amb l'Estat ha compromès la tresoreria de la Generalitat, que té un deute reconegut amb les universitats d'uns 200 milions d'euros. El pressupost per aquestes institucions acadèmiques era de 915 milions d'euros l'any 2012, entre inversions (182 milions) i aportacions directes a les universitats (733 milions, enfront dels 901 milions del 2009). Amb 16.170 professors i més de 150.000 alumnes, les set universitats públiques catalanes han iniciat els seus propis plans d'ajustament per tal de quadrar els comptes, amb acomiadaments i reducció de la despesa. Un cop més es posa de manifest la importància de tenir les eines d'un Estat per a millorar la vida dels catalans.
 
3- Un fet que CSQEP amaga: L'accés a la universitat per classe social no ha augmentat diferències
 
La professora de la UAB Helena Troiano conjuntament amb Dani Torrents i Albert Sànchez-Gelabert, va presentar i publicar la setmana passada un complet i extens estudi sobre l'accés a la universitat. Dues conclusions importants: Abans de l'augment de les taxes (2002), un 23% dels alumnes d'extracció social baixa (pares amb l'ESO com a màxim) que es graduaven de la secundària superior accedien a la universitat; després de l'augment (2014), aquesta proporció ha pujat al 36%.


Veiem, doncs, com la desigualtat en l’accés a la universitat (que existeix) per part dels alumnes d’extracció més baixa no ha estat agreujada per l’augment de les taxes, però existeix i es manté.

Més dades que ho verifiquen: si ens fixem en l'accés de les classes baixes a la universitat en proporció a la part del pastís que representen a la societat veurem que la taxa d'accés dels col·lectius d'origen social baix creix fortament al 2011 produït, segurament per l'obertura de l'entrada de CFGS a la universitat. En canvi no s'ha vist afectada pels canvis ocorreguts els últims anys, i especialment per l'augment de taxes de l'any 2012, tot i que cal dir que s'ha estancat la tendència de creixement.

4- La fal·làcia de CSQEP sobre les taxes universitàries al descobert
 
El 7 d'abril es va votar al Parlament una moció presentada per Catalunya Sí que es Pot que instava a reduir les taxes universitàries un 30% compensant-ho amb un increment equivalent de l'aportació que la Generalitat fa a les universitats (que hauria de passar d'uns 750 a uns 850 milions d'euros/any). Fet que implica treure els recursos d'alguna altra banda davant de la dificultat que això significa i, sobretot, tenint en compte que CSQEP va pretendre erigir-se com el màxim defensor i impulsador de prioritzar un pla de xoc contra la pobresa extrema. En què quedem? És clar que de cara a la galeria fer un discurs sobre la necessitat de reduir les taxes a la universitat en pro de les classes socials queda molt bé de cara la seva parròquia però, com acabem de veure, és un discurs mancat de realisme i veracitat. Dit d'una altra manera, el que es coneix com a populisme barat.
 
5- Un altre greuge que CSQEP no té en compte: l'incompliment sistemàtic de les beques per part de l'Estat
 
Com ha informat més d'una vegada el mateix Govern, fa més de 20 anys que l'Estat incompleix la llei en matèria d'ajuts a l'estudi. Tot i els constants esforços i requeriments de la Generalitat davant el govern espanyol perquè es compleixin les sentències del TC, el dia d'avui, el traspàs de les beques universitàries encara no s'ha produït. Paral·lelament, durant aquests gairebé 20 anys, els estudiants catalans han estat perjudicats per una distribució dels ajuts. Anualment, els estudiants que rebien beca a Catalunya estava un 20% per sota de la del conjunt de l'Estat, una mitjana de 5 punts per sota del conjunt de la població universitària de Catalunya. Això vol dir que cada any, 9.000 dels 180.000 universitaris a catalans han deixat de rebre una beca per cursar els seus estudis.
 
6- La universitat catalana és de les millors de l'estat
 
No cal dir que, si amb l'actual situació Catalunya encapçala el rànquing d'universitats de l'estat tal com va explicar-vos directe!cat en aquesta notícia i que el conjunt de centres dels Països Catalans té molt més nivell i prestigi que la resta de l'Estat. un exemple més que demostra que si disposéssim de les estructures d'Estat necessàries, estaríem ja en la primera línia mundial.

Relacionats