- Publicitat -
I aquesta possibilitat negociadora, adverteixen, només arribarà si es produeix, de forma “combinada i sostinguda”, una desobediència institucional civil i “massiva” i “estesa a tot el territori”, i “del màxim control possible sobre el territori i sobre l’economia”. Alhora la CUP avisa que si fins ara s'havia posat la unilateralitat a les institucions, ” actualment el marc no es configura en aquesta clau i continuar apostant per la unilateralitat institucional, segurament, no garanteix cap resultat en aquest sentit”. Per això, creuen “oportú” situar l'unilateralitat al moviment popular a través d'un procés constituent.
A nivell parlamentari, la CUP es fixa “vincular els discurs de materialització de la república” amb garantir uns serveis de gestió pública. I es conjuren per generar legislació enfocada a “recuperar-la”, per exemple aplicant la llei suspesa pel TC de lluita contra la pobresa energètica i l'emergència habitacional. És en aquest sentit que proposen també desobeir com a forma per “autotular-se el drets”. I també de cara a un procés constituent. Ara bé, alerten també que per ser útil aquest ha d'anar lligat a un “procés de ruptura dels marcs establerts”: “Si això no es produeix, podem caure en un 'processisme màgic' i facilitar el discurs a aquells que parlen de procés constituent com a procés deliberatiu i no vinculant”, explicita el text que han fet públic aquest divendres.
“Nova direcció” i municipalisme
Alhora, el document dels cupaires proposa treballar per una “nova direcció política de l'independentisme popular”, per bastir una nova relació entre la base sobiranista i les institucions. Creuen que cal un nou pilotatge perquè “la direcció estratègica processista va fracassar”. “Aquesta direcció havia previst una escalada en el terreny de la confrontació simbòlica i declarativa que pogués portar l’Estat espanyol a negociar, empès per la comunitat internacional i s'havia preparat per aquest escenari, però en cap cas no havia previst la intensitat de la repressió desfermada finalment per l'Estat, ni tampoc el desbordament popular que es va començar a donar a partir del 20 de setembre”, analitzen els cupaires a la ponència.
Un altre dels eixos dels cupaires de cara els propers anys, és el municipalisme. Més enllà d'un àmbit geogràfic, la CUP veu en pobles i barris l'espai per “acumular més força política” per desplegar projecte de “superació del capitalisme patriarcal, recuperació de sobiranies i construcció republicana”. És en aquest sentit que albiren les eleccions municipals del 2019, també com una estratègia per “destituir el règim del 78”.
Assemblea municipalista dels Països Catalans
Precisament en clau de “contrapoder”, la CUP vol impulsar una Assemblea Municipalista dels Països Catalans com a “institució pròpia de sobirania nacional”. Al seu entendre, hauria d'aglutinar no només regidors sinó “tots aquells espais que realitzen un treball municipal en clau rupturista o republicà, sigui des de les institucions o, sobretot, des dels seus teixits polític, econòmic i cultural”. Pretenen crear així una “entitat nacional de base democràtica” que representi un “marc polític nacional, republicà i legítim enfront de les autonomies i municipis intervinguts” per superar “la divisió administrativa” actual.
Publicitat
