Divendres, 23 de juliol de 2021 - Edició 1093
La República

La coalició i el partit ‘solidaris’

La confusió entre la coalició electoral Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el partit polític Solidaritat per la Independència (SpI) ha estat una constant des que Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran van decidir de concórrer a les eleccions al Parlament del 28 de novembre de l’any passat. Laporta havia fundat el partit Democràcia Catalana el mes de juny de l’any passat i, a l’agost, va formular la crida a la solidaritat independentista juntament amb López Tena i Bertran. A partir d’aquesta crida inicial, va sorgir la idea de concórrer conjuntament a les eleccions sota les sigles de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), on també s’hi haguessin pogut sumar ERC, ICV i Convergència, o fins i tot Reagrupament.

Redacció
Redacció 01/03/2011

El 10 de setembre, Anna Solá, Jorge Bausells i Maria Jesús Fuente van fundar el partit Solidaritat per la Independència (SpI), que va decidir respondre afirmativament a la crida solidària i es va avenir a formar coalició amb Democràcia Catalana, a la qual també s’hi van acabar afegint Catalunya Nació Independent, el Partit Republicà Català (RC), Els Verds-Alternativa Verda i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). ERC, ICV i Convergència se’n van desmarcar obertament, com també ho acabà fent Reagrupament.

Segons que estableix la llei, les coalicions electorals ‘són formacions polítiques de caràcter temporal, constituïdes per partits i/o federacions, la finalitat de les quals és presentar candidatures en un procés electoral concret. Per la seva pròpia naturalesa, una vegada celebrat el procés electoral haurien d’extingir-se totes les relacions entre els components, si bé a la pràctica és habitual que es mantinguin durant el mandat dels electes, en el cas que n’haguessin aconseguit algun’.

Així, doncs, la coalició electoral Solidaritat Catalana per la Independència (SI) va deixar d’existir com a tal just l’endemà de les eleccions. Tampoc no existeix cap registre específic per a les coalicions, i l’únic requisit necessari és que se’n comuniqui la constitució a cada junta electoral pertinent -provincial o local, segons el tipus de procés del qual es tracti.

Per comunicar l’establiment d’un pacte de coalició per concórrer conjuntament a una elecció, els partits que el subscriuen ho han de comunicar a la junta competent ‘en els 10 dies següents a la convocatòria. En aquesta comunicació s’ha de fer constar la denominació de la coalició, les normes per les quals es regeix i les persones titulars dels òrgans de direcció o coordinació.’

La batalla de Manresa
És per aquest motiu que Laporta hauria renunciat a presentar batalla al congrés que el partit Solidaritat per la Independència (SpI) va celebrar a Manresa fa quinze dies. Ell, en tant que president de Democràcia Catalana, no manté cap lligam directe amb el partit SpI -com un militant CDC o d’ICV no mantenen vincles directes amb l’estructura d’UDC o EUiA, per exemple.

Serà dimarts quan Democràcia Catalana, SpI i la resta de partits que el 28 de novembre van formar la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI) decidiran si la reediten o no de cara als comicis municipals del 22 de maig. Segons que ha dit avui Laporta, si la intenció dels partits és concórrer per lliure a Barcelona, ell i Democràcia Catalana no se sumaran de nou a la coalició electoral i n’establiran una altra amb ERC i Reagrupament.