El PDeCAT, ERC, la CUP, Avancem, MES, Demòcrates, Òmnium i l'ANC, entre d'altres col·lectius, preparen mobilitzacions contra les maniobres que asseguren que l'Exèrcit té previst realitzar aquest dilluns a Girona i al municipi de Celrà: “les maniobres són una provocació del Ministeri de Defensa i atempten directament contra els valors de la pau, així com contra l'autonomia local dels municipis de Girona i Celrà” argumenten.
Per protestar contra la presència dels militars, han convocat una “marxa popular” que sortirà el dilluns a les 8 hores de la Plaça Sant Feliu de Girona i anirà fins al Castell de Sant Miquel, on es trobarà amb una altra columna de la marxa que haurà sortit de Celrà. A més, les mateixes organitzacions també han cridat a participar en la concentració que hi haurà el mateix dilluns a les 19 hores davant l'Ajuntament de Celrà.
Actitud desafiant de l'exèrcit
L'Exèrcit ha anunciat que no anul·larà les maniobres previstes entre Girona i Celrà, on fins a 80 soldats faran marxa per les Gavarres, perquè són “pràctiques habituals” que fan a molts altres municipis. Les forces armades han detallat que en aquestes “marxes d'enduriment” no s'hi inclou disparar o fer servir foc d'artilleria, sinó que els soldats s'exerciten recorrent llargues distàncies. Defensa sosté que no preveu anul·lar ni aquesta ni cap altra de les marxes militars previstes als municipis de la demarcació. Apart de la dia del dia 20 a les Gavarres, la propera de la qual se'n té constància serà el 28 a Llançà.
La diputació i el govern, també en contra
En paral·lel, aquest divendres hi ha hagut més veus que s'han sumat contra les pràctiques militars. L'una, la del president de la Diputació i alcalde de Llançà, Pere Vila, que ha instat els soldats a entrenar-se en aquells municipis on no s'hagin aprovat mocions en contra de la seva presència. “Em sembla que és de sentit comú”, ha dit. L'altra, la del conseller d'Interior, Jordi Jané, que tot i precisar que marxes militars com aquestes es fan “amb regularitat” a la demarcació, s'ha posat al costat de la demanda dels ajuntaments. “També és cert que, en aquest cas concret, tot fa pensar que es busca un itinerari diferent”, ha dit.
