- Publicitat -
Una llengua colonial sí però l'altra no
Segons Izquierda Unida, la preferència per l'anglès, “reflecteix no només una certa mentalitat colonial, sinó que assumeix que la finalitat primordial de l'educació obligatòria s'ha d'orientar a la seva inserció en el futur mercat laboral, com planteja en el preàmbul la LOMCE”.
Imperialisme lingüístic
Curiosament, l'imperialisme lingüístic és un concepte que suposa la imposició d'una llengua dominant sobre un poble, basat tant en el poder militar com econòmic. Entre elles s'hi troben, efectivament, l'anglès, però també l'espanyol, el francès o el portuguès i neerlandès si ens referim a les europees. Un concepte totalment lligat a la glotofàgia, que és el genocidi mitjançant el qual la llengua d'una determinada cultura desapareix parcialment o totalment, víctima de la influència, en major part directa i coercitiva, d'una altra cultura, on l'espanyol també apareixeria.
Les llengües minoritàries
IU també arriba a criticar que el sistema “bilingüe” només es refereixi a “determinats idiomes, 'del nord', generalment l'anglès”. “Cap administració educativa ni centre considera implantar un programa bilingüe en wòlof (la llengua de l'alumnat que prové del Senegal i Gàmbia), en àrab o amazic (els idiomes de l'alumnat marroquí), o romanès, que parlen tants nois i noies de les nostres escoles que provenen de Romania, amb qui l'alumnat de primària i secundària sí que han de conviure en els seus centres”, defensen. Ara, no passa pel cap que un infant a Madrid aprengui català, euskera o basc. Això sí, a les comunitats amb llengües cooficials estan d'acord amb el bilingüisme.
El bilingüismo escolar actual se orienta a un modelo de país basado en precariado para atender turismo y emigrar. #BilingüesParaQué pic.twitter.com/3vgYPPldlZ
— Izquierda Unida (@iunida) 1 de febrer de 2017
Publicitat
