Irlanda ha dit ‘no’ al tractat de Lisboa amb el 53,4% dels vots en contra i una participació al referèndum del 51%, segons ha anunciat el govern irlandès. El ‘si’ només ha guanyat a cinc de les dotze circumscripcions que hi ha a la capital, que se suposava que era la zona més europeista del país.
Un dels arguments per argumentar la victòria del ‘no’ és la por dels irlandesos a perdre la seva neutralitat internacional, els impostos baixos amb què atreuen les inversions estrangeres i les ajudes agràries comunitàries que ingressen els seus pagesos segurament són les causes del no al tractat. Temen veure el seu exèrcit participant en missions internacionals o un ‘ministre’ d’Exteriors comunitari que els representi fora de les fronteres de la UE.
Malgrat aquest rebuig al projecte de reforma de les institucions europees, el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso ha declarat que ‘El Tractat no és mort, crec que continua viu’ i ha afegit: ‘El Tractat el van signar vint-i-set estats membres, per la qual cosa hi ha la responsabilitat conjunta d’encarar la situació’.
Disset dels vint-i-set socis europeus ja han ratificat el tractat per via parlamentària (Alemanya, Àustria, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Hongria, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal i Romania), estalviant-se de convocar el referèndum per evitar que es repeteixi un no com el de l’estat francès i Holanda a la Constitució Europea.
