Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Intereconomía: ‘Hay que cargarse a Laporta’

Quin full de serveis han de presentar els periodistes que vulguin treballar en algun dels mitjans de comunicació del hòlding Intereconomía, comandat per la mà dreta d’Alejo Vidal Quadras, Julio […]

Redacció
Redacció 18/01/2011

Quin full de serveis han de presentar els periodistes que vulguin treballar en algun dels mitjans de comunicació del hòlding Intereconomía, comandat per la mà dreta d’Alejo Vidal Quadras, Julio Ariza? No pas el d’haver practicat un periodisme rigorós, ben fet i equànime, sinó el de ‘ser de dretes, com nosaltres’. Així ho explica el periodista Marc Mayola a l’últim número de la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Mayola narra com el director general d’esports d’Intereconomía, Josep Pedredrol, i el cap d’esports de La Gaceta, José Damián González, van intentar fitxar-lo com a corresponsal esportiu a Barcelona. Segons explica, la primera pregunta que li van fer va ser ‘Vamos a ver, Marc, ¿tú eres de izquierdas o de derechas como nosotros?‘ Els vaig respondre que era ben curiós que justament ells em fessin aquesta pregunta. Justament els mateixos que, puntualment, ens expliquen que la política i l’esport són coses diferents i que no s’han de barrejar mai de la vida.’

A continuació, Pedrerol i González li van deixar ben clar quin havia de ser el seu objectiu: ‘Hay que cargarse a Laporta‘. Mayola exposa quina resposta els va donar: ‘Els vaig explicar que em resultava complicat imaginar com podia ‘carregar-me’ un dels millors presidents de la història del Barça. Llavors, és clar, no calculava que d’això ja se n’encarregaria el soci del club, fidel reflex d’un país infantívol, poruc i perdedor que no sap valorar-ne les personalitats triomfants. És clar que l’objectiu era seguir desacreditant Laporta just en el moment que esgotava les últimes setmanes a la presidència, i quan era un secret a veus el seu salt a la política. Però a banda d’això, la intenció del grup, en un exercici sense precedents de moralitat periodística, era desemmascarar l’ara polític de Solidaritat Catalana perquè ‘tiene 1.000 millones en una cuenta en Uzbekistán‘. Jo vaig demanar proves d’aquesta acusació i em van adreçar a Sandro Rosell, l’home que va fer una oposició exemplar després de marxar de la junta directiva. Sí, l’ara president de tots els barcelonistes, el mateix que l’endemà de ser escollit va agenollar-se davant el president d’Extremadura implorant disculpes, en nom del club, per les picabaralles amb Laporta. El Barça ha passat de reunir-se a les Nacions Unides a fer-ho amb la Junta d’Extremadura. Jo he passat per la redacció del grup Intereconomía, encara que, sortosament, només hi vaig ser unes hores.’ conclou el periodista.