Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Ingúixia

Després de patir un 2008 molt convuls, l’arribada d’un nou president sembla haver calmat una mica les coses a la república caucàsica d’Ingúixia. Aquest país, més o menys de la […]

Redacció
Redacció 07/02/2009

Després de patir un 2008 molt convuls, l’arribada d’un nou president sembla haver calmat una mica les coses a la república caucàsica d’Ingúixia. Aquest país, més o menys de la mida de Mallorca, és la pàtria del poble ingúix, emparentat amb el txetxè. Una de les zones més pobres de la Federació Russa, Ingúixia espera que el president Dmitri Medvédev compleixi la seva recent promesa d’invertir-hi milers de milions de rubles.

Ingúixia, avui

Ingúixia, a despit del que haurien volgut els seus habitants, va fer força titulars l’any passat, gairebé sempre relacionats amb la creixent violència que s’hi desenvolupava. El passat octubre, per exemple, la situació era prou greu com perquè s’arribés a dir que el país estava al caire d’una guerra civil. L’ONG russa Memorial, explica Reuters, hi va comptabilitzar 171 morts a causa del conflicte, una xifra que doblava la del 2007.

Possiblement, la víctima més il·lustre va ser el periodista Magomed Ievlóiev, director del diari digital Ingushetiya.ru, que mantenia una línia molt crítica amb el llavors president d’Ingúixia, Murat Ziàzikov. Aquesta publicació es feia ressò de les denúncies contra Ziàzikov, segons les quals el dirigent era el màxim responsable de nombroses violacions dels drets humans i d’assassinats d’opositors. Ievlóiev va acabar, ell mateix, sent disparat dins d’un cotxe de la policia ingúixia. De resultes de les ferides, va morir.

Ziàzikov va anar acumulant moltes crítiques, tant pels seus procediments com perquè era incapaç d’aturar la rebel·lió de grups armats a Ingúixia, que amenaçaven de desestabilitzar totalment la situació. El Kremlin va decidir donar un cop de timó i, al final d’octubre, va substituir Ziàzikov  pel militar ingúix Iunus-bek Ievkurov. Les informacions que arriben des del Caucas assenyalen que, des de l’arribada de Ievkurov, la violència ha disminuït força, cosa que confirmaria l’encert de rellevar el controvertit Ziàzikov.

El dia 20 del mes passat, Medvédev va ser a Ingúixia, on va prometre una multimilionària inversió per aixecar l’economia de la república (que arrossega una taxa d’atur del 57%, la més alta de tot Rússia). Segons relata RFE/RL, el dirigent rus va avançar que destinaria 29.000 milions de rubles (al canvi d’aquell dia, 663 milions d’euros) per a “mesures d’emergència”, que inclouen una major coordinació dels policies i soldats que combaten els insurgents però també ajuts per a millorar-hi les condicions socioeconòmiques.

Una història recent de patiments

Controlada per Rússia des del segle XIX, Ingúixia va patir en carn pròpia els crims de la dictadura estalinista. El poble ingúix, acusat de col·laborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, va ser deportat a l’Àsia central per ordre de Stalin, i no va ser fins el 1957 que els ingúixos van poder tornar a la seva terra natal. Les arbitrarietats del lideratge soviètic els van fer perdre la regió de Prigorodni, antigament ingúixia i ara osseta (i per la qual uns i altres van lliurar una guerra el 1992).

Dades generals

Població: 492.000 h. (2007)
Superfície: 3.600 km²
Institucions: Govern i Parlament de la República d’Ingúixia
Ciutats importants: Nazran, Magas, Malgobek, Karabulak
Administració estatal: Rússia
Llengua territorial: ingúix
Llengua oficial: rus i ingúix
Cultura religiosa: islam sunnita

imatge*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.