Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Ibarretxe demana “respecte” i reitera que la seva consulta és “legal” i “democràtica” com ho va ser el referèndum de l’Estatut

El lehendakari basc Juan José Ibarretxe ha utilitzat aquest dimarts els exemples dels referèndums estatutaris català i andalús per defensar la ‘legalitat’ de la proposta que ha presentat a la Moncloa al president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. Ibarretxe ha assenyalat que el contacte d’avui constitueix ‘l’inici d’un camí’ que ha de culminar amb la celebració d’una consulta en què el poble basc pugui expressar la seva opinió sobre la base d’un nou acord amb l’estat, perquè ‘no accepto que sigui ETA qui tingui un interruptor per encendre i apagar l’esperança de la societat basca’, i ‘si el govern espanyol ha estat parlant d’aquestes qüestions amb Batasuna i ETA en els últims mesos, seria difícil d’entendre que no ho fes amb el lehendakari’.

Redacció
Redacció 17/10/2007

Les dues hores en què Zapatero i Ibarretxe s’han reunit a La Moncloa no han servit per acostar unes posicions que tots dos s’han encarregat d’avançar en les jornades prèvies a la trobada, però sí perquè el lehendakari hagi fet al president una petició de ‘respecte’ a la proposta i a la seva pròpia persona. Ibarretxe ha assenyalat que no participa del ‘nerviosisme’ que es viu especialment a Madrid a l’entorn d’un pla ‘legítim i legal’ que ‘no ha de suscitar insults ni desqualificacions’ com les que –ha recordat- li va adreçar la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega en qualificar la seva proposta de ‘desvario’.

Tot i el ‘no’ rotund amb què ha topat, Ibarretxe ha reiterat davant la premsa que la trobada d’avui és ‘l’inici del camí’ que ha de portar la societat basca a expressar en consulta el seu futur. El lehendakari basc ha volgut adoptar dos exemples de política internacional per descriure la situació en què es troba la proposta. ‘Totes les negociacions comencen per una trobada titubejant que les dues parts neguen’ -ha dit parafrasejant Simon Peres- perquè el diàleg ha de ser la base d’aquesta espècie de pacte de ‘Downing Street’ -signat el 1993 entre el Regne Unit i Irlanda del Nord- per al què Zapatero té la meva ‘ma estesa’.

El lehendakari ha reiterat que té intenció de presentar el pacte polític al ple del Parlament de basc del juny de 2008 perquè aquest el ratifiqui i autoritzi la celebració d’una consulta ‘convocada conjuntament pel president espanyol i el lehendakari’. Si no s’assolís l’acord amb l’executiu espanyol –ha afegit- demanaria al Parlament autorització per celebrar una consulta popular ‘que no tindria validesa jurídica’ perquè sigui la societat basca qui, amb la seva decisió, obri la porta del procés. Des d’aquest mateix dimarts –ha dit- Zapatero sap que està en la disposició de ‘negociar, pactar i dialogar’.

Ibarretxe també ha tret a escena l’argument amb què va presentar el seu pla. ‘No accepto –ha dit- que sigui ETA qui tingui l’interruptor per engegar i apagar l’esperança de la societat basca’ i sigui qui ‘decideixi quan i de què hem de parlar’, i ‘espero que el tarannà de Zapatero no es transformi en un rebuig al diàleg’, perquè ‘em sembla difícil d’entendre que si s’ha estat parlant fa pocs mesos d’aquestes mateixes qüestions amb Batasuna i ETA, no es negociïn aquestes mateixes qüestions amb el representant legítim del poble basc’.

”La consulta és legal’

La reacció que ha suscitat la seva proposta ha portat Ibarretxe a reiterar en aquesta ocasió des de La Moncloa, que la seva proposta és legítima, i la consulta ‘legal i democràtica’, perquè el govern i el lehendakari tenen ‘plenament atribuïdes les competències per sol·licitar la celebració d’una consulta o un referèndum’ tal i com ‘està establert en la legalitat constitucional’.

En aquest punt, Ibarretxe ha reiterat que la ‘legalitat’ de la consulta ‘no té discussió’ perquè ‘si no arribaríem a la conclusió que per exemple les pròpies referències als estatuts catalans i basca haurien necessitat una modificació constitucional’ per a la convocatòria de les consultes populars. ‘Si els governs de Catalunya i Andalusia queden habilitats per fer consultes, perquè no el govern basc o el lehendakari’, ha preguntat.

Ibarretxe també ha fet servir l’exemple català per respondre la petició que li va adreçar ahir públicament Zapatero perquè en comptes de fer consultes provi d’assolir un nou acord amb les formacions basques. ‘Després de veure què ha passat amb la voluntat del Parlament de Catalunya i el cas de Navarra, no sé si està en disposició de donar excessius consells en relació a aquest tipus de temes’, ha dit.