Guibernau ha asseverat que hi pot haver una reacció contrària a reforçar la unitat d’Espanya com pretén el Tribunal Constitucional amb la seva sentència. Per Guibernau, la ‘insistència’ a la indivisibilitat de la unitat espanyola de la sentència és conseqüència ‘d’una interpretació molt conservadora’ i ‘homogeneïtzadora’ de la Constitució del 1978 que ‘dóna preeminència a la unitat en comptes de donar més reconeixement a la diversitat’
La catedràtica ha dit també que l’Estatut de Catalunya del 2006 ‘ no demana la independència’, alhora que ha recordat que ‘el que s’està retallant amb aquesta sentència són poders que altres nacions, com Escòcia o el Quebec, ja tenen’. Segons la catedràtica de la Queen Mary University de Londres, ‘en aquestes nacions el que es planteja i es reconeix és ja el dret a decidir el seu futur polític’. De fet, la Cort Suprema del Canadà va decidir després de dos anys que la voluntat popular expressada en un referèndum al Quebec s’hauria de respectar a Ottawa, fins i tot si això implicava trencar amb les bases de la federació.
La sentència del màxim òrgan jurídic canadenc es referia, però, a una consulta per la independència, un cas molt més avançat que el català. ‘El que ens plantegem aquí és que a Catalunya, un Estatut que aposta per un grau més elevat de devolució política –i no la independència- és retallat. La conseqüència? Probablement l’independentisme pujarà a Catalunya’, sentencia Guibernau.
