- Publicitat -
La guerra oberta entre el jutge Llarena i el ministeri d'Hisenda, amb episodis tan explícits com el dels tècnics del ministeri titllant de “gilipollada” la presumpta despesa d'1,9M€ en l'organització del referèndum de l'1-O, ha posicionat l'executiu espanyol que dona per bones les explicacions de Cristóbal Montoro sobre la no malversació de fons públics per part de la Generalitat.
Aquesta postura, oficialitzada pel portaveu Méndez de Vigo en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, es va concretar en el moment que el nom de Llarena va aparèixer en la sala de premsa. Preguntat sobre la documentació que va reclamar el jutge del Suprem per acreditar que no hi havia malversació, de Vigo es va limitar a afirmar que es remetrà de manera “immediata” la informació que reclama perquè determini “la versemblança d'aquesta informació comptable i la seva qualificació jurídica”, comparant-la amb la de la Guardia Civil, la mateixa que amaga a Llarena l'informe de la Interventora General de la Generalitat -l'encarregada del control econòmic i financer on també negava l'ús fons públics-.
La seguretat amb la qual Montoro sosté que no hi ha malversació rau en el fet que el ministeri assumia el pagament de totes les factures, els bancs tenien l'obligació de certificar que no es pagaven actes en pro de l'1-O i hi havia una plataforma informàtica que informava directament Hisenda. A més a més, com recordava el portaveu del Gobierno, els comptes del Govern “estaven intervinguts”.
Amb la causa del Suprem estructurant-se sobre el delicte de malversació després del cop rebut per Alemanya, l'executiu espanyol es troba en un atzucac on només hi pot sortir perdent. Si hi ha malversació, Ciutadans acusarà els populars de finançar el projecte republicà. Per contra, si s'admet que el delicte no existeix, aleshores la causa contra els republicans cau per si sola i deixa a ulls del món que la presó preventiva era injustificada, a més de ratificar que són presos polítics.
Publicitat
