El president de la Xunta de Galícia, Emilio Pérez Touriño, presentava aquests dies el decret d’ensenyament en llengua gallega, i la descrivia com una “garantia de la plena igualtat i competència entre el gallec i el castellà al sistema educatiu”.
Amb el nou decret, l’ensenyament a primària, ESO i batxillerat serà almenys el 50% en gallec, i serà obligatòria la docència en aquesta llengua en les matèries de matèmàtiques, coneixement del medi natural, la nova educació per a la ciutadania, ciències naturals, geologia, biologia, física, química, ciències socials, geografia i història i llengua i literatura gallegues. Els centres podran triar si cursen en castellà les matèries restants: educació física, educació artística, religió, educació plàstica, música, tecnologia i cultura clàssica.
Per la seva banda, la consellera d’Educació i Ordenació Universitària gallega, Laura Sánchez Piñón, considera que el decret s’ha tirat endavant d’acord amb les recomanacions del Consell Consultiu de Galícia, i creu que el decret continua essent “el decret de tots”, ja que “va ser consensuat fins l’últim moment per tots els grups parlamentaris”.
Trenta anys després de l’adveniment de la democràcia, els gallecs començaran a poder rebre l’educació en la seva llengua. Un pas important cap a la plena normalització lingüística de la pàtria gallega, que coincideix amb un període de relaxació pel que fa a la normalització a les escoles catalanes, sobretot a partir de l’ofensiva de l’executiu espanyol, que va intentar imposar la tercera hora de castellà a les aules passant per sobre les competències exclusives de la Generalitat en ensenyament.
La solució actual, que deixa que els centres escullin en quina llengua cursaran aquesta tercera hora, suposa, a la pràctica, que a la totalitat de Catalunya es rebaixin les hores de llengua catalana a les aules.
