Bello raona: ‘Al final es dóna la paradoxa que un grup de persones designades per criteris partidistes i fortament deslegitimades tenen mes capacitat de decisió que dos Parlaments i un referèndum.’ Alhora, es confessa perplex davant la situació actual: ‘És decebedor pels que ens definim com a federalistes que no trobem resposta comú a la resta d’Espanya i això és encara més preocupant perquè lliga les nostres mans a l’hora d’elaborar propostes conciliadores que aconsegueixin l’encaix institucional necessari i deixi en minoria les irresponsables posicions radicals espanyoles i catalanes.’
És per tot això que lloa l’actitud de Montilla de cridar a la manifestació i critica els ‘evidents els silencis de molts dirigents socialistes catalans, que no sé si esperen amb tot això l’adveniment de la famosa socio-vergència de les componendes o el salvar els mobles amb la solució més favorable per la seva supervivència. Jo cada vegada estic més decebut amb ells.’
Davant d’aquesta situació, explica que participarà a la manifestació unitària del 10 de juliol en contra de la retallada del TC: ‘Pel moment ens donarem un volt de nou pel Passeig de Gràcia a compartir amb els meus conciutadans una jornada reivindicativa, encara que segurament tornaré a sentir i aguantar les algarades dels sobiranistes sobrevinguts que ens tornaran a escridassar com ho han vingut fent en els darrers 30 anys. A mi tan se me’n dóna, ja hi estic acostumat.’
Rebuig a l’independentisme
Bello, com a punt i final a l’article, també deixa ben clar que aquesta perplexitat que el duu a manifestar-se el 10 de juliol no es traduirà en una evolució cap a les tesis independentistes: ‘A esperar esdeveniments i a cercar el màxim de cohesió en defensa de la nostra legitimitat nacional, però que en Miquel Sellarès no s’esperi gaires recolzaments al seu posicionament oportunista i excloent.’
