[Exclusiva] Un dels testimonis de la fiscalia, defensor de la fi de la immersió lingüística

Avui, testimoni de la Fiscalia

 

Jesús Rul ha estat el segon testimoni de la Fiscalia. És inspector d'Ensenyament, ja jubilat, i ha carregat contra el seu superior, l'inspector en cap dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, Francesc Güell. Segons ell, els va dir als inspectors, en una reunió a finals d'octubre del 2014, que “s'abstinguessin d'actuar” com a inspectors. L'exinspector ha dit que va negar-se a acatar-ho, perquè creia que entrava dins del seu camp professional. Rul ha afirmat que “hi havia interès” per part de la Generalitat que els directors dels centres s'impliquessin en l'organització, i que si no volien fer-ho, busquessin voluntariat per encarregar-se'n. Segons ha dit, tot això era poc normal.

 

Pensament unionista en contra de la immersió lingüística

 

En dur article a El Mundo el 29 de novembre del 2015, Rul defensa la fi de la immersió lingüística usant un argumentari propi de Ciudadanos o de Societat Civil Catalana.

 

Primer de tot, Rul diu que el sistema educatiu català “obliga a les famílies castellanoparlants” a què els seus fills rebin les classes en català. A més diu que això “pot significar lasciu per alumnes amb problemes cognitius“.

 

En segon lloc, diu que és un sistema asimètric i limitat perquè els infants catalanoparlants no tenen immersió lingüística i els castellans sí.

 

El més aberrant és quan descriu la immersió com “un model sociopolític secundat per una voluntat de poder i justificació ideològica”. Així mateix, arriba a dir que és una “estratègia de dominació sociolingüística”. Un model que segons Rul, s'ha “imposat i mantingut gràcies a les majories del Parlament”.

 

“Un model que no és ètic”

 

Rul arriba a afirmar que la immersió lingüística és “obligatori i discriminatori, rígid i asimètric per a la població castellanoparlant i el seu disseny contribueix a qüestionar-lo políticament i jurídica i, també, èticament.

 

Per acabar, demana que “després de 30 anys d'imposició, s'ha de reconsiderar el model des de posicions no ideològiques sinó estrictament democràtiques”.