Bertran ha explicat un ambiciós programa i calendari que comença aquest mateix any i que s’allarga fins a aconseguir el dret a l’autodeterminació entre 2014 i 2018. El diputat republicà ha assegurat que la data de 2014, que ja havia plantejat el president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, fa uns dies, és una proposta d’Esquerra Independentista, i ha afegit que cal ‘no només una data sinó també un mètode’ per poder aplicar la proposta. Bertran n’ha demanat ‘respecte’ i que ‘se’n parli de forma seriosa i responsable’.
Però abans, EI vol que ERC renegociï el contingut de l’actual Acord d’Entesa, un cop celebrat el Congrés Nacional del partit i els militants hagin triat els pròxims líders republicans. Bertran ha explicat que els actuals líders ja s’han manifestat en contra de canviar l’Acord de Govern, però tot i així EI no proposa el canvi en els alts càrrecs del partit ‘ja que és la militància qui ho ha de decidir’ i, a continuació, ‘els líders han de comprometre’s i defensar allò que s’acordi al Congrés Nacional’.
Els canvis de l’acord inclourien l’aprovació d’un nou model de finançament, ‘que posi fi a l’espoli fiscal de l’estat espanyol’ quantificat, segons Bertran, en dinou mil milions d’euros; l’elaboració d’un pla estratègic de millora dels serveis públics; l’aprovació d’una nova llei de política lingüística amb la immersió lingüística dels estudiants de secundària i dels immigrants com a repte; l’aprovació d’un pla per a la supressió dels peatges i el traspàs dels aeroports catalans i els trens regionals, amb la dotació pressupostària corresponent; l’oposició als projectes de la MAT, el Quart Cinturó i el transvasament de l’Ebre, així com el compliment dels compromisos de la campanya ‘Esquerra t’escolta’ de les eleccions autonòmiques, amb més polítiques socials.
Bertran ha afirmat que sense aquests canvis ‘el Govern no sap donar resposta als problemes i necessitats del país’ i, a més, amb ells EI aconseguiria el ‘creixement independentista’ i la ‘majoria republicana’ entre la societat catalana. De fet, Bertran s’ha remès a les últimes enquestes publicades pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) per recordar que un 60% de la ciutadania catalana creu que l’Estatut és insuficient, i un 50%, que ja és necessària la constitució d’un estat propi.
El líder d’EI considera que l’Acord d’Entesa actual frustra les expectatives de sobirania de Catalunya, i que per aquest motiu els resultats d’ERC en les darreres eleccions municipals van ser negatius, suposant la pèrdua de vots i de confiança dels ciutadans.
El següent pas arribaria amb els pròxims comicis autonòmics, al 2010, rere els quals ERC ‘només formaria Govern amb aquells partits que es comprometin a fer una llei de referèndums’, com també un pla pel concert econòmic. I si tot això es complís, Bertran assegura que la legislatura 2014-2018 seria una bona data per a la celebració del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya.
La llei de referèndums
Acompanyant Bertran, el professor de Dret Constitucional de la universitat Pompeu Fabra i membre de la Plataforma pel Dret a Decidir, Hèctor López Bofill, ha aclarit quins aspectes tindria aquesta llei de referèndums, basant-se parcialment amb la que es va aprovar a Montenegro i amb els ‘estàndards internacionals’.
Aplicant aquests estàndards, un percentatge comprès entre un 50 i un 55% dels vots emesos serien suficients per tal d’aconseguir la independència del país en el referèndum.
D’altra banda, l’aplicació de la llei de referèndums elaborada per EI seria ‘immediata’, tenint en compte, ha explicat López Bofill, que encara no existeix una llei electoral catalana ni una llei d’organització territorial, i la definició de l’electorat constaria dels ciutadans de l’estat espanyol empadronats a qualsevol municipi de Catalunya durant un mínim d’un any.
Bofill ha destacat com a element ‘innovador i agoserat’ la possibilitat que també votessin en el referèndum tots els ciutadans residents a Catalunya empadronats durant més d’un any, és a dir, incloure-hi els immigrants sense nacionalitat espanyola.
López Bofill ha reconegut que per a la Constitució espanyola aquesta llei seria ‘inassolible’, però l’ha defensat com a ‘legítima’ perquè, ha dit, altres països europeus l’han aplicat amb l’aval de la UE, com és el cas de Montenegro, i ha afegit que Escòcia està estudiant la seva aplicació ‘sense complexes’.
A la presentació del programa, que han anomenat ‘Horitzó i llibertat 2008-2014’, hi han assistit també el president d’ERC a l’Eixample, Francesc Sánchez Loro, i la candidata a les eleccions municipals a Sant Adrià del Besòs i membre de l’Executiva comarcal, Núria Arnau, i s’ha celebrat al centre cívic Pati Llimona de Barcelona.
Des del la publicació del manifest d’EI, el passat 5 de juny, 786 persones ja l’han signat. Durant aquest any i fins al Congrés Nacional de l’estiu de 2008, el moviment crític es dedicarà a presentar aquest programa a totes les seccions locals d’ERC, com també a la Conferència Nacional del 20 d’octubre.
