- Publicitat -
La meitat dels espanyols consideren que la justícia espanyola és “bastant dolenta” o “molt dolenta” i el principal motiu té a veure amb la “interferència o la pressió” del govern sobre jutges i tribunals. Un 17% creu que és “molt dolenta” mentre que un 32% afirma que ho és “bastant”.
El sisé per la cua
Només superen Espanya (49%) pels mals resultats Eslovènia (54%), Itàlia (53%), Bulgària (57%), Eslovàquia (58%) i Hongria (69%). Fins i tot a Polònia (45%), a qui Brussel·les va aplicar l'article 7 per considerar que els jutges estan “sota el control polític” del govern, hi ha una millor percepció que a Espanya.
Per contra, en països com Dinamarca, Finlàndia o Àustria aquest percentatge es limita a un 10% mentre que prop del 90% de la població percep que la independència de la justícia és “molt o bastant bona”. Segons les dades de l'any anterior, l'estat espanyol ha millorat tres posicions d'acord amb la percepció entre els ciutadans, passant de ser el tercer per la cua a ser el sisè.
El principal argument: la interferència política
Entre els principals motius que argumenten els ciutadans espanyols per qüestionar la justícia a l'Estat hi ha la interferència política o la posició dels mateixos jutges. Un 39% dels enquestats consideren que hi ha “interferència o pressió del govern i polítics” mentre que un 26% creu que l'estatus o posició dels jutges “no garanteix de manera suficient” la seva independència.
En l'apartat que mostra quina és la percepció sobre la independència judicial entre magistrats espanyols, però, els jutges s'atribueixen una bona puntuació: un 8,7 sobre 10, només un punt per sota, per exemple, dels seus homòlegs finlandesos.
Espanya també registra mals resultats pel que fa al nombre de dones membres d'un Tribunal Suprem. Només per darrere del Regne Unit, és el segon estat membre amb un percentatge més baix de dones en aquest tipus de tribunal: un 14%.
Publicitat
