Dimecres, 29 de setembre de 2021 - Edició 1161
La República

Es mor la mecenes catalanista Maria Teresa Sàbat

Segons informa Anoiadiari, la mecenes catalanista Maria Teresa Sàbat, Premi al Compromís Cultural 2011 d’Òmnium-Anoia, s’ha mort anit a casa seva a l’edat de 100 anys, que justament va complir ahir. Sàbat, vídua de Pere Puig i Quintana, va ser una de les principals promotores de l’Escola Mowgli d’Igualada i, entre d’altres aspectes, Òmnium-Anoia afirmava: ‘Ostenta una trajectòria vital de primer nivell, que mereix un sentit reconeixement per part d’Igualada i del conjunt del catalanisme cultural’. L’enterrament tindrà lloc dilluns.

Redacció
Redacció 24/09/2011

Sàbat, després d’una infantesa i una joventut lligades a Igualada, a l’Ateneu Igualadí i als cercles intel·lectuals més notables de Barcelona, Sàbat va veure com, amb només 25 anys, esclatava una guerra que li impediria desenvolupar tots els seus anhels. Amb 28 anys, un cop les tropes franquistes van derrotar el govern legítim de la República, ella i el seu marit es van exiliar a Catalunya Nord, durant gairebé un any, primer a Perpinyà i després a Prada de Conflent. Allí van retrobar-s’hi amb destacats intel·lectuals catalans a l’exili, com Josep M. de Sagarra, Pau Casals, Pompeu Fabra, Alexandre Plana, Joan Alavedra, Pau Romeva, Maurici Serrahima… A algun d’ells, fins i tot, el van ajudar a sobreviure econòmicament.

Després de l’exili, van instal·lar-se a Barcelona, i el 1943 van fundar l’entitat La Benèfica Minerva, juntament amb el mecenes Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima, amb l’ànim de mantenir financerament institucions com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Estudis Universitaris Catalans i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, d’una banda, i la de procurar uns certs ingressos econòmics als escriptors catalans retornats de l’exili, com Josep M. de Sagarra, Ferran Soldevila, Pau Romeva, Carles Riba i Alexandre Galí. Fins i tot, La Benèfica Minerva va arribar a cedir a l’IEC uns despatxos de la seva seu perquè els pogués utilitzar com a instal·lacions de treball. Són vàries les fonts que coincideixen en ressaltar que la dedicació de Sàbat i Puig i Quintana va ser clau perquè fins a una sentantena d’industrials, financers, metges i advocats s’impliquessin financerament amb La Benèfica Minerva i aquesta pogués desenvolupar la seva tasca de mecenatge.

Llegir notícia completa a Anoiadiari.cat

Es mor la mecenes catalanista Maria Teresa Sàbat

Segons informa Anoiadiari, la mecenes catalanista Maria Teresa Sàbat, Premi al Compromís Cultural 2011 d’Òmnium-Anoia, s’ha mort anit a casa seva a l’edat de 100 anys, que justament va complir ahir. Sàbat, vídua de Pere Puig i Quintana, va ser una de les principals promotores de l’Escola Mowgli d’Igualada i, entre d’altres aspectes, Òmnium-Anoia afirmava: ‘Ostenta una trajectòria vital de primer nivell, que mereix un sentit reconeixement per part d’Igualada i del conjunt del catalanisme cultural’. L’enterrament tindrà lloc dilluns.

Redacció
Redacció 24/09/2011

Sàbat, després d’una infantesa i una joventut lligades a Igualada, a l’Ateneu Igualadí i als cercles intel·lectuals més notables de Barcelona, Sàbat va veure com, amb només 25 anys, esclatava una guerra que li impediria desenvolupar tots els seus anhels. Amb 28 anys, un cop les tropes franquistes van derrotar el govern legítim de la República, ella i el seu marit es van exiliar a Catalunya Nord, durant gairebé un any, primer a Perpinyà i després a Prada de Conflent. Allí van retrobar-s’hi amb destacats intel·lectuals catalans a l’exili, com Josep M. de Sagarra, Pau Casals, Pompeu Fabra, Alexandre Plana, Joan Alavedra, Pau Romeva, Maurici Serrahima… A algun d’ells, fins i tot, el van ajudar a sobreviure econòmicament.

Després de l’exili, van instal·lar-se a Barcelona, i el 1943 van fundar l’entitat La Benèfica Minerva, juntament amb el mecenes Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima, amb l’ànim de mantenir financerament institucions com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Estudis Universitaris Catalans i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, d’una banda, i la de procurar uns certs ingressos econòmics als escriptors catalans retornats de l’exili, com Josep M. de Sagarra, Ferran Soldevila, Pau Romeva, Carles Riba i Alexandre Galí. Fins i tot, La Benèfica Minerva va arribar a cedir a l’IEC uns despatxos de la seva seu perquè els pogués utilitzar com a instal·lacions de treball. Són vàries les fonts que coincideixen en ressaltar que la dedicació de Sàbat i Puig i Quintana va ser clau perquè fins a una sentantena d’industrials, financers, metges i advocats s’impliquessin financerament amb La Benèfica Minerva i aquesta pogués desenvolupar la seva tasca de mecenatge.

Llegir notícia completa a Anoiadiari.cat