L’hivernacle és el retorn de la Jo Alexander a la literatura després del llarg silenci que va seguir a la publicació de la seva primera novel·la Extrañas criaturas. A L’hivernacle ens trobem amb dues dones i dos secrets que han de conviure en un petit poble de províncies de la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial. La col·laboradora Montserrat Terrones conversa amb l’escriptora sobre la seva novel·la.
Montserrat Terrones: D’on sorgeix la idea de L’hivernacle? Aquesta novel·la, tot i que té punts de contacte, és molt diferent del seu llibre anterior.
Jo Alexander: Sí, la diferència es deu a que Extrañas Criaturas la vaig escriure amb19 anys, era una novel·la d’iniciació, i L’hivernacle l’he escrita amb 31. En aquest període de temps la gent canvia molt, em refereixo a la dècada de la vintena. És quan madurem. D’aquí les diferències entre una novel·la i l’altra, a banda de què també he descobert nous escriptors, noves lectures i per tant noves influències a l’hora d’escriure.
La idea de L’hivernacle va sorgir arrel de detalls quotidians: un jardí de la Diagonal on vaig a passejar sovint, un reportatge en una revista sobre un restaurant emplaçat en un hivernacle, una persona molt propera a mi que em va inspirar el personatge del soldat… I així es va anar teixint, a mida que l’escrivia. No m’agrada començar un llibre amb tot l’argument al cap, mai no he aconseguit portar-lo a terme, és com si ja estigués escrit. Prefereixo confiar en la improvització i els personatges, que sempre et diuen per on volen tirar.
MT: Quines són les principals raons que l’han impulsada a utilitzar el català com a llengua literària, sobretot tenint en compte que el seu llibre anterior era en castellà?
JA: No m’ha impulsat res, si de cas la naturalitat, la manca de complexos. Sóc bilingüe de tota la vida i mai no he comulgat amb els nacionalismes ni les batalles sobre la llengua. Per aquí no m’enxamparan mai. Tant de bo pogués escriure les properes novel·les en francès o en anglès! Seria un somni escriure cada novel·la en un idioma diferent.
MT: Com explica aquest silenci de tretze anys entre Criaturas extrañas i L’hivernacle?
JA: Jo mateixa m’ho he estat preguntant durant aquests tretze anys. Em deia: “Vas publicar un llibre, com vas ser capaç d’escriure’l”? Per a mi escriure és una tasca difícil, i a més a més sóc molt perfeccionista. He llançat a la brossa centenars de papers i de llibretes durant aquests anys. És ara que entenc que em faltava aprenentatge, llegir més i millor, aprendre les tècniques narratives… No tinc amics escriptors, o amants de la literatura, això m’ha perjudicat. Em sentia una mica desamparada, potser per això en comptes de tres o quatres anys n’he trigat tretze a tornar.
MT: Per què considera que la música, el cinema i la literatura conformen un paquet inspiratiu ineludible? Part de la crítica considera que la influència dels mitjans visuals en la literatura han contribuït a pervertir-la o, si més no, a empobrir-la. Per contra, L’hivernacle està carregat de silencis, que evoquen molt de contingut.
JA: No estic d’acord amb els crítics que pensen així. M’ha ensenyat més el cinema, a l’hora d’estructurar una història, de conèixer els tempos narratius, de construir la personalitat dels personatges, que la pròpia literatura. Dir que Bergman, Kieslowski o Louis Malle perverteixen o empobreixen la literatura és com dir que el Barça perverteix l’esport, per entendre’ns. Una altra cosa són les obres de mala qualitat, o segons quins continguts de televisió. Però tenir mal gust ja és problema de cadascú.
MT: Els personatges de L’hivernacle tenen molta consistència i la història prou càrrega dramàtica com per a què l’obra sembli que queda curta. Considera la possibilitat de reprendre la història, si més no, amb els personatges de Jane i Anna?
JA: Sí, és cert. Els personatges són tan forts que he pensat a continuar, en concret a acompanyar la Jane més enllà del final. De fet sé què se n’ha fet, d’ella, per què els escriptors (al menys jo) acompanyem els personatges més enllà de l’última pàgina. Podria escriure-ho, però de moment prefereixo deixar la Jane tranquil·la una temporada.
MT: El personatge de Jane, frívol en origen, sembla estar vivint els moments més interessants de la totalitat de la seva vida justament en aquest petit poble de províncies. Com se la imagina un cop acabada la guerra? Fent altre cop cròniques de societat i ben instal·lada amb un matrimoni burgès?
JA: Me la imagino divorciant-se, viatjant als EUA i recuperant el seu veritable amor.
MT: Pel que fa a Anna, creu que l’amor i el desig juguen un paper tan important en la seva vida com per a què es resigni a ser una amant?
JA: El que fa interessant Anna és que malgrat la seva rectitud, el seu sentit de l’ordre i de la responsabilitat, s’ha enamorat bojament del marit d’una altra dona, el que la converteix en un ésser imperfecte. Però si s’ha entregat a aquest amor al llarg dels anys i no hi ha renunciat, és per què sap que ella no és l’amant, ella és el veritable amor.
MT: El microcosmos dins del qual es mouen els personatges és una de les característiques més interessants de la novel·la, ja que li ha permès de centrar-se en allò essencial: els personatges i els seus secrets. No es va plantejar en cap moment situar la trama en un altre context? Com creu que això hauria canviat l’obra?
JA: En cap moment em vaig plantejar un altre context, però crec que no hagués canviat res. El que m’interessava era situar els personatges en un context difícil i anòmal per què estiguéssim fora de lloc i haguéssim de reaccionar. M’agraden els personatges que estàn fora del seu àmbit natural. No els queda més remei que mostrar la seva veritable personalitat per a sobreviure.
MT: Quins són els seus projectes immediats? Té en ment algun altre llibre ?
Jo sempre tinc en ment altres llibres, les idees se’m succeeixen una rere l’altra. Però aconseguir el to perfecte, aconseguir que l’escriptura flueixi i representi a la perfecció la història que tens al cap, és complicadíssim. Puc trigar anys, a trobar la millor manera entre milers, de dir una cosa.
de Jo Alexander.
Barcelona: Quaderns Crema, 2009
152 pàgines, 18 €
