El forat negre d’Enric Millo
L'actual cap de llista del Partit Popular (PP) per Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya, Josep Enric Millo, va iniciar la seva carrera política com un dels dirigents destacats d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins el 2003, quan va fer el salt a la formació popular de la mà de Josep Piqué. Però seu el pas d'Unió al PP no va ser automàtic, sinó que entremig va arribar a flirtejar amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per veure si hi aconseguia un tracte més profitós.
Millo va ser diputat al Parlament per CiU entre 1995 i 2003, on va arribar a ser portaveu adjunt del grup parlamentari convergent entre 1999 i 2003. Tradicionalment, s'havia enquadrat en el sector més nacionalista d'UDC, enfrontat amb la direcció de Josep Antoni Duran i Lleida.
UDC, PP o ERC, tant és, tot val per una cadira
Tot i aquestes credencials, o a causa d'aquestes, UDC va decidir que Millo no repetiria a les eleccions al Parlament d'aquell 2003, sinó que la cap de llista gironina seria Elena Ribera. Davant d'aquesta situació, l'ara cap de llista popular hauria mirat de trobar un lloc preferent a ERCi davant la negativa Millo hauria decidit refredar el seu salt a les files republicanes. Al cap de quatre dies, Josep Piqué, anunciava l'arribada de Millo a les files populars en el marc del 'gir catalanista' que estava imprimint a la secció catalana del partit de José María Aznar. Just després de passar-se al PP, Millo va declarar en una entrevista al diari El Punt que 'en absolut no em sento traïdor' i va explicar que el seu canvi d'UDC al partit d'Aznar responia a motius 'més personals que ideològics'.
