Escenari 1: Llei de transitorietat, referèndum, independència
El primer escenari, ideal per a l’independentisme però poc probable, preveu l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, la convocatòria d’un referèndum, la celebració de la votació sense oposició de Rajoy i l’inici de negociacions amb Madrid per fer efectiu el canvi de fronteres si guanya el Sí. En cas que guanyi el No, fi del procés. Amb tot, les opcions que el govern espanyol es quedi de braços creuats són ínfimes.
Escenari 2: Bloqueig espanyol previ a la llei de transitorietat, veto al referèndum, declaració d’independència
El segon escenari és un bloqueig de l’executiu popular al primer dels passos descrits en l’escenari 1: la llei de transitorietat. En aquest supòsit, l’ANC “activarà les accions dirigides a exercir la plena sobirania del poble català en consonància amb el reconeixement únic de les institucions catalanes com a representants polítiques legítimament i democràticament escollides”. I si Rajoy continua amb el bloqueig fent impossible el referèndum per la via de les inhabilitacions o suspensions competencials, l’entitat farà lobby perquè el Parlament proclami la independència. En aquesta possibilitat, es preveu activar l'Assemblea d'Electes de Catalunya si el Parlament també caigués a mans de l’Estat per la força.
Escenari 3: Aprovació de la llei de transitorietat, veto al referèndum, sobirania de Catalunya
L’últim supòsit és que la llei de transitorietat pugui ser aprovada però que Espanya veti per la força l’execució d’un referèndum. En aquest cas, “l’ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, [i] en farà obediència”. Així, promourà que Catalunya comenci a exercir la sobirania, és a dir, que passi a ser independent de facto.
