- Publicitat -
Els consellers destituïts, que van concórrer a la llista de JxCat pel 21-D, han enviat diverses cartes escrites en els darrers dies des d'Estremera, on estan empresonats. Paral·lelament, des de la presó de Soto del Real, Jordi Sànchez també va escriure missives en aquest sentit fa unes setmanes.
Fonts de JxCat consultades per l'ACN han tret importància a les cartes, recordant que la formació de Puigdemont ha intentat “des del primer dia” formar Govern, i que la voluntat de tirar endavant la investidura ha sigut “l'objectiu número u” des de l'endemà mateix del 21-D.
En aquesta línia, la primera força independentista al Parlament nega que els seus “presos polítics” tinguin una estratègia diferenciada de la del president destituït, i asseveren que la totalitat del grup parlamentari, així com els “exiliats”, van tots “a l'una”. De fet, altres fonts consultades del mateix grup atribueixen la informació sobre les cartes a “interessos externs” a JxCat.
Publicitat
Mantenen l'acta de diputat
Cal recordar que dels quatre empresonats que van anar a les llistes de JxCat, Sànchez, Turull i Rull mantenen l'acta de diputat. Forn hi va renunciar a finals de gener, intentant -sense èxit- deixar la presó preventiva. D'aquests quatre “presos polítics”, tots menys Sànchez tenen carnet del Partit Demòcrata (PDeCAT).
Des del partit que coordinen Marta Pascal i David Bonvehí -i que forma part de JxCat- constaten que els líders independentistes que estan entre reixes ja fa temps que reclamen la formació d'un Govern. Així mateix, desmenteixen que la direcció del PDeCAT estigui al darrere de les cartes dels tres empresonats a Estremera.
Cartes a Puigdemont
Cal recordar que d'aquests quatre presos que han estat enviant cartes a Puigdemont per exigir la formació d'un Govern, Sànchez i Turull han candidats a la presidència, així com el propi líder de JxCat. L'expresident de l'ANC va veure com el jutge del Suprem Pablo Llarena li negava en dues ocasions el permís per assistir als seus dos plens d'investidura, fins i tot malgrat l'aval de l'ONU, en el segon cas.
Al seu torn, Turull sí que es va poder sotmetre a la sessió plenària. Però no va obtenir prou vots a favor per ser investit en primera volta -es necessita majoria absoluta- després que la CUP s'abstingués. La segona votació no es va produir, perquè Llarena el va tornar a enviar a la presó.
Publicitat
