- Publicitat -
Els nacionalistes bascos ho han tornat a fer, han deixat en ridícul els 17 diputats independentistes d'ERC i el PDeCAT al Congreso. Cinc cadires, cinc representants, han tingut més posició de força que el triple d'escons que representen les forces catalanes republicanes.
Si alguna cosa tenen en comú les dues forces independentistes al Congreso, és que no han sabut gestionar bé la finestra d'oportunitat que ha regalat la moció de censura per marcar perfil i condicionar la política espanyola. Fa una setmana ho analitzàvem en la columna d'opinió d'aquest diari, els partits catalans no tenien cap motiu per votar a favor de la moció de censura. I, certament, ahir Pedro Sánchez no en va donar cap.
És evident que un partit corrupte que, des del poder, ha provocat la presó i l'exili mereix restar ben lluny de les institucions. Però la memòria és tan curta com per no veure que Sánchez i el PSOE han estat els col·laboradors necessaris de la repressió política i judicial? Que fa només una setmana titllava de racista i supremacista el nou president de la Generalitat? Que competia amb C's i el PP per veure qui la deia més grossa contra Quim Torra? Si no s'ha oblidat, per què han venut els 17 vots a preu de saldo?
Si has de sortir del foc per entrar a les brases com a mínim exhibeix una certa força per esperonar les teves bases. La manera amb la qual s'ha gestionat aquesta moció des d'un punt de vista independentista ha estat, com a mínim, lamentable. Com pot ser que cinc diputats tinguin més poder que 17? Per una raó concreta, perquè saben què volen i com ho volen i ho fan des d'un sentit d'Estat basc que aquí no hi és.
Ja que no et poden garantir ni especular amb la possibilitat que la situació dels presos i les preses, exiliats i exiliades, canviï, com a mínim planta una batalla mediàtica, posa en dubte el sentit del teu vot, juga el partit. El resum de la força que representa avui l'independentisme al Congreso és l'auster i pusil·lànime agraïment de Sánchez: “Gràcies pel seu vot”. Mentrestant, els bascos, surten a escena i se'n riuen de la situació: “Aquest matí he vist les portades que deien “en mans del PNB”… De debò? Doncs vaja amb la gran nació espanyola. Quina incapacitat d'arribar a acords”.
Publicitat
