Segons Mercabarna, les raons que expliquen el creixement de les vendes fins a un 10% són el fet que les empreses participen cada cop més d’aquesta Diada i opten per regalar roses també als seus treballadors; així com també que cada vegada les floristeries aprofiten la Diada per ampliar la campanya de venda de roses tota la setmana i al fet que cada vegada més comerços de tots els sectors aposten també per decorar els aparadors amb arranjaments de roses, coincidint amb aquesta celebració. Finalment, destaca també la participació d’aquesta tradició catalana entre els ciutadans immigrants que viuen a Catalunya.
El preu de venda de les roses enguany seguirà la tendència d’altres vegades i oscil·larà entre els 3 euros, la rosa més barata, fins als 15 o més euros, si es vol adquirir un producte més acabat i amb una presentació més sofisticada.
Un any més, la Diada de Sant Jordi i la venda de roses estarà protagonitzada per la gran varietat d’estils i colors que es poden trobar. Des de les roses més clàssiques i vermelles com la Gran Prix, de procedència holandesa, i la Lovely Red, de grans dimensions i característica pel seu tacte de vellut produïda majoritàriament al Maresme; fins a d’altres més noves com la Sexy Red, cultivada al Maresme i que té l’especificitat de no tenir punxes i un color molt viu i brillant.
Tot i que la rosa clàssica i tradicional de color vermell continua sent la més escollida per la majoria, fins un 80%, cada any es comercialitzen també una àmplia gamma de roses cromàtiques, com el model Utopia, que combina en els seus pètals el vermell fosc i el groc; o la Feeling Green, característica per ser tota verda. Però també és habitual veure roses grogues, taronges, verdes, blaves, blanques, de color plata brillant, amb purpurina i fins i tot les conegudes com Arc Iris, que combinen pètals d’una àmplia gamma de colors.
Pel que fa a la procedència de les roses, actualment al voltant del 65% de les que es comercialitzen són d’importació i provenen principalment, fins el 30%, d’Holanda. També provenen un 16% de l’Equador, un 12% de Colòmbia. Mentre que el 35% restant són cultivades a aquí, principalment del Maresme i Alacant.
