A Catalunya hi ha 179 fosses comunes, segons el mapa que va fer públic la Generalitat ara fa un any. L’objectiu d’aquesta és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura i el dret de la societat a conèixer la veritat del passat, evitar que les fosses comunes caiguin en l’oblit i senyalitzar i dignificar els llocs dels enterraments per recuperar-los com a espais de memòria.
‘Justícia històrica’
El conseller Saura ha assegurat que ‘es fa justícia històrica’ i que ‘el Parlament fa un pas més i decisiu en la restitució que mereixen totes les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura’. ‘Aquest Parlament comença a reparar una de les ignomínies més doloroses d’aquells temps terribles de violència desfermada, l’assassinat i enterrament en fosses comunes sense cap identificació’, ha dit. Saura ha ressaltat que ‘aquesta llei és una contribució al a conciliació i al reforçament de la convivència i la democràcia’.
Saura ha destacat que la normativa no fa cap distinció entre víctimes i ha afegit que en la seva aplicació el Govern no farà cap distinció. ‘Per víctima entenem aquella persona que ha patit una injustícia ja fos la repressió implacable dels feixistes i del règim franquista, ja fos la dels incontrolats dins del territori de la República’, ha dit. En aquest sentit, ha ressaltat que ‘totes les víctimes són dignes i mereixen la consideració’. Per això, ha lamentat que alguns grups de la cambra no li donin suport a la llei, ja que el seus sentit hauria de superar qualsevol diferència política.
CiU satisfeta de l’esforç d’esmenar la la llei per pactar-la amb l’oposició
Mentre, des de CiU, Santi Vila ha remarcat que no sap si la llei serà important però ha afegit que sí és un tema important. ‘És una llei que té a veure amb el dret a la veritat, la justícia i la reparació del dolor’, ha afegit. Vila ha celebrat que l’esforç de pactar esmenes ha fet possible que CiU acabi donant suport a la normativa. ‘A la vista del consens de la llei ens hem de felicitar perquè el deure de memòria i el dret a la veritat és una ocasió’, ha destacat. En aquest sentit, ha remarcat que ‘la cultura política a Catalunya té ben poc a veure amb la tradició maniquea que impera entre socialistes i populars a l’estat espanyol’.
Tot i això, Vila ha dit que el Govern s’equivocaria si es fes del repte de l’exhumació el repte principal de la llei. De fet, ha indicat que on hi ha un recorregut important és en la localització i en la seva dignificació. ‘Dos reptes que la llei podrà resoldre’, ha destacat.
El PPC creu que la norma divideix
Per la seva part, el parlamentari del PP català Rafael López ha dit que el seu partit està a favor de la dignificació i que les famílies puguin enterrar dignament els seus morts’. No obstant això, ha apuntat que els populars no són favorables a tornar a parlar de bons i dolents, a tornar a una memòria selectiva i a una gestió ideològica i política del concepte de memòria històrica. ‘La memòria històrica que propugnen és la divisió de nou entre els espanyols bons i dolents’, ha criticat. Els populars han votat en contra de la normativa.
Ciutadans té un conflicte, veu perillós que la llei es polititzi
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha destacat que dins el seu partit ‘hi ha un conflicte per veure quina posició es pren’. ‘Per una banda hi ha els drets dels familiars i la dignitat de les seves persones per veure on van ser enterrats i dignificar, però hi ha el perill de l’intent de partits polítics de polititzar una llei com aquesta’.
Exhumació d’una fossa a petició dels familiars
El text preveu la possibilitat d’exhumar una fossa a petició dels familiars de les persones desaparegudes o d’una institució o entitat sense afany de lucre dedicada a la recerca o a la recuperació de la memòria històrica si ho fa en nom d’un familiar. En cas que la petició comptés amb les proves documentals pertinents, fos aprovada per un comitè tècnic i, en darrer terme, pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, la llei estableix que el Govern assumirà el cost de l’actuació, d’acord amb les seves disponibilitats pressupostàries.
En concret, podran sol·licitar la recuperació i identificació de persones desaparegudes els seus familiars directes (cònjuges o parelles; descendents directes; parents consanguinis o per adopció fins al tercer grau); entitats i institucions públiques i privades sense afany de lucre que tinguin la recerca històrica entre les seves finalitats, quan actuïn en nom de familiars directes de la persona desapareguda, així com l’Administració de la Generalitat i l’Administració local.
Les peticions, que hauran de comptar amb les proves documentals o amb la relació d’indicis que justifiquin l’existència de la fossa, seran estudiades per un Comitè Tècnic integrat per cinc professionals i acadèmics de prestigi en el camp de l’arqueologia, l’antropologia física, la medicina forense, la història contemporània i el dret; un representant de les entitats de recuperació de la memòria històrica; i dos membres en representació del Consell de Governs Locals.
Aquest comitè, presidit per un representant del departament competent en matèria de memòria democràtica, haurà d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol actuació. En últim terme, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació analitzarà l’informe preceptiu i decidirà senyalitzar, dignificar o exhumar. Les restes no reclamades seran inhumades en el cementiri del terme municipal on van ser localitzades.
