- Publicitat -
Saber riure d'un mateix
Els catalans hem demostrat per activa i per passiva que sabem riure de nosaltres mateixos. Programes d'humor triomfen a la televisió i a la ràdio i els teatres s'omplen amb comèdies. L'humor serveix per a moltes coses però ens centrarem en els psicològics: pot arribar a curar ferides, superar traumes, pot servir per a acceptar defectes i deixar pors enrere. En aquest sentit, Catalunya va rebre un fort cop quan un dels homes més importants de la seva història política recent va confessar tenir comptes a Andorra. Especialment, va ser un cop dur al perfil de 'català de centredreta' que acabava de fer el pas cap a l'independentisme.
'A tots els que heu vingut' pretén, mitjançant la paròdia i l'humor, superar el trauma que va sacsejar bona part de la societat catalana. i ho fa a través d'una iaia convergent, al més pur estil Núria Feliu (mateix pentinat, vestimenta i maquillatge) que rep amb dolor la notícia del cas Pujol. L'obra del TNC està carregada de metàfores: sobre l'evolució que ha patit la dreta catalana cap a l'independentisme, com els valors i la llengua s'han anat trastornant amb el pas del temps i, sobretot, que si Catalunya vol tenir una República de primer nivell, cal fer net.
Un retrat familiar
L'escriptor Marc Rosich en una conversa distesa en acabar l'estrena ha volgut remarcar que “és una obra independentista” que retrata una “iaia convergent de dretes a qui li cau un mite”. Mercè Arànega, amb una interpretació sublim, aconsegueix fer creure a tota la platea que té al davant la tieta, àvia o veïna tan característica amb qui tot català ha tingut un encontre més o menys pròxim. 'A tots els que heu vingut', que es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig, Rosich mescla comèdia amb melodrama, amb tocs de vodevil i de mirall deformat amb molta ironia i humor i ha assegurat “no és una ficció política, sinó un retrat familiar”.
L'argument, atrevit
La protagonista de l'espectacle, la Magda, és una senyora gran que viu a l'Eixample i està de dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L'ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu i una fotografia del difunt donant la mà a un antic president del govern. La Magda però no sap que l'expresident, és a dir, Jordi Pujol, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l'envolta. Els fets passen entre el 24 i 26 de juliol del 2014, quan Pujol va reconèixer que tenia diners a l'estranger sense regularitzar.
[AVÍS ESPOLIER] Enterrament de CiU i benvinguda al PDeCAT
És important per entendre l'obra explicar-ne el final. La iaia simpàtica i convergent amb la qual l'espectador acaba encaterinant-se i que és el símbol d'aquella dreta catalana estirada, un xic carrinclona, de marcat to burgès i d'accent de sobre de la Diagonal de Barcelona, traspassa. Però ho fa amb la necessitat d'aire fresc, obrint les finestres perquè s'hi regeneri tot el que hi a al pis de l'Eixample. Fins i tot l'habitatge s'acabarà reformant, aixecant el parquet per destapar la corrupció. És la fi d'una era, la de peix al cove i la del pacte amb l'Estat. La fi de tot allò que representava CiU (dues formacions ja extingides) per donar pas, en ple 11 de setembre, a l'aire fresc que necessita el Principat per a emancipar-se d'Espanya. Una renovació que es pot interpretar com el PDeCAT. Aquest missatge tan clar, però, demostra que Rosich té un punt de visionari, ja que, tal com explica a directe!cat, l'obra la va començar a escriure fa més de dos anys.
Publicitat
