La relació amb aquesta dona casada, a qui ell anomenava a les seves cartes com a Anita, va quedar immortalitzada amb la correspondència que ambdós van mantenir -més de cent cartes- i fins i tot va donar peu a un poema titulat ‘Lletra a Anna’. Amb el consentiment de totes les parts, i molt especialment de la dona, l’única que va conservar totes les cartes, mentre Martí i Pol les va destruir per no agreujar encara més els conflictes amb la seva dona, Ignasi Pujades ha pogut seguir al detall aquell període.
‘L’epistolari conservat és d’una gran transcendència’, explica Pujades, perquè és ‘el mirall on Martí i Pol reflecteix el que pensa, creu i sent en aquell moment’. A diferència dels seus poemes, aquestes cartes són d’una gran complexitat sintàctica, fins al punt que el poeta podia escriure pàgines i pàgines sense fer un sol punt i a part, però sense cometre cap error ni de tipografia. ‘Les cartes donen la sensació de pau intel·lectual i de riquesa conceptual’, explica, però donada la seva extensió s’ha cregut convenient fer-ne una prèvia selecció i quedar-se amb les més significatives.
‘La seva va ser una història ‘molt interessant’, assenyala Pujades. Ella era una noia de classe alta, nascuda a Roda de Ter i casada amb una home benestant, mentre que ell provenia d’una família proletària i pobra. De petits havien jugat junts i de grans es retroben i comencen a sortir plegats amb les seves respectives parelles. ‘I de l’amistat es passa a l’enamorament, -afirma Pujades- El poeta troba una interlocutora amb les mateixes inquietuds intel·lectuals’. Ella és una dona intel·ligent, porta una empresa de confecció i sovint viatja a París per conèixer les últimes tendències.
Martí i Pol, però, va explicar-ho a la seva dona amb la intenció de deixar de tenir una vida paral·lela, i si bé algun cop havia parlat amb Anna de fugir i construir una nova vida en conjunt, al final cap dels dos va optar per deixar les seves famílies i fills. D’aquella relació, en va quedar una bona amistat.
Una etapa crucial
A nivell literari, Martí i Pol també experimentaria un ‘canvi copernicà’ en la seva trajectòria poètica, deixant enrere l’etapa filosòfica i metafísica per endinsar-se a una de nova centrada en l’humanisme social. El punt d’inflexió va ser el llibre ‘El poble’ (1957) seguit d’un recull de contes basats en el seu poble natal i ‘La fàbrica’, l’any 1959. Aquests tres títols, però, no es van publicar fins als anys setanta en una obra completa. ‘Si els hagués publicar en aquella època, hagués donat la campanada’, afirma Pujades, perquè trencava amb les tendències poètiques d’aquella moment i s’avançava així a l’arribada del ‘realisme històric’, de mans d’autors com Salvador Espriu amb el poema ‘La pell de brau’ l’any 1960.
El biògraf també ha explicat que el període que recull aquest segon volum és de la seva plenitud, on es mostra la seva vitalitat, empenta i optimisme i s’ofereix una imatge totalment diferent a la que s’acostuma a tenir de Miquel Martí i Pol, la dels seus últims anys de vida afectat per l’esclerosi múltiple.
Destaca la rellevància d’aquest període tot dient que ‘la reacció positiva que va tenir quan es va posar malalt i va començar a crear la poesia en més força de tota la seva força no s’entendria sense aquesta part de la seva vida’. Aquest és el període que espera poder recollir en el que serà el tercer volum d’aquesta biografia, del 1969 quan li diagnostiquen la malaltia fins a la mort de la seva primer esposa l’any 1985, tot i que ja adverteix que almenys necessitarà tres anys més de treball. El quart i últim volum estarà dedicat a la seva última etapa fins a la seva mort l’any 2003.
Ignasi Pujades és el biògraf oficial del poeta. També ha recollit la vida del capellà Joan Alsina, sota el títol ‘Joan Alsina: Xile al cor’, posteriorment reeditada i ampliada a ‘Vida, comiat i mort de Joan Alsina’. La presentació oficial de ‘Miquel Martí i Pol. El llarg viatge (1957-1969) es farà el pròxim 12 de desembre al Centre Cívil Casa Golferichs de Barcelona, on es comptarà amb la presència del crític literari Àlex Broc i Ramon Besora, president de l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol.
