Tot i que fa dos anys que el PSOE intenta impulsar i treure endavant la Llei de la memòria històrica, les negociacions es van accelerar abans de l’estiu. Un projecte de llei que el grup socialista ha conduit bilateralment amb CiU, PNV, ICV-EU, BNG, Chunta Aragonesista, Nueva Canarias i Na-Bai ambl’objectiu d’arribar al màxim acord que permetés entrar al debat parlamentari. Fora de l’acord ha quedat tant PP com ERC.
Pel socialista Diego López Garrido, s’ha arribat al ‘desbloqueig definitiu’ i per aquest motiu es convocarà de manera immediata la ponència, en concret dimecres al matí, i posteriorment es reunirà la comissió constitucional. Aquest acord ha estat possible gràcies a ‘l’alt grau d’apropament entre els grups sobre ‘les bases elementals de la llei en el seu objectiu’.
‘És un pas més dels que ha donat la democràcia per reparar a les persones malmeses, les víctimes i familiars d’una tragèdia històrica i d’una dictadura de 40 anys’, ha dit Garrido, afegint que ‘sense cap tipus de sectarisme’ sinó per reparar una ‘tragèdia que va afectar a tots els espanyols’. La llei era ‘necessària per aquesta reparació i reconeixement’.
PP i ERC han mostrat les seves reticències respecte a aquesta llei, tot i així els socialistes esperen que es pugin incorporar a la norma que ‘no va contra ningú i que no vol obrir cap tipus de ferides i de records’, ha dit Garrido.
Garrido no ha volgut dir amb qui han pactat els socialistes per tirar la llei endavant, ni tampoc els temes concrets que han facilitat l’acord, i ha assegurat que el contingut de la normativa es debatran en ponència. El socialista s’ha mostrat molt optimista respecte al futur de la llei i ha afirmat que està segur que ‘sortirà un text amb ampli consens dels grups’.
Pel que fa a l’anul·lació de les sentències franquistes, un dels punts més conflictius de la llei i el principal motiu pel qual ERC es va despenjar de les negociacions, no es recollirà a la llei, tot i que Garrido no ho ha dit obertament. En preguntes dels periodistes fora de la roda de premsa a la seu de Ferraz ha reconegut que la nova llei no entrarà a dictaminar les sentències dels tribunals perquè en una democràcia hi ha separació de poders.
Garrido ha dit que la nova llei servirà perquè les persones que vulguin recórrer aquestes sentències al Tribunal Suprem pugin tenir el suport d’aquesta llei, que dirà que les sentències eren ‘il·legítimes’ però que no les anul·larà. ‘Entenem que hi ha un territori del legislador i un altre del jutge’ ha dit Garrido.
