Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

El PP es trenca

Les desgràcies mai venen soles. Al Partit Popular sembla que tot són problemes i mentre els seus líders es veuen esquitxats per la trama de corrupció i estan molt enfeinats […]

Redacció
Redacció 20/02/2009

Les desgràcies mai venen soles. Al Partit Popular sembla que tot són problemes i mentre els seus líders es veuen esquitxats per la trama de corrupció i estan molt enfeinats veient-les venir per totes bandes, per darrere seu n’hi ha d’altres que aprofiten el moment per guanyar posicions.

Segons hem pogut llegir en un blog, hi hauria sectors ultraconservadors catòlics del PP que intenten fer girar el partit cap a les seves posicions i, si no ho aconsegueixen, amenacen amb escindir-se. Aquest sector qüestiona el lideratge de Mariano Rajoy perquè considera que no està defensant els seus interessos en qüestions relacionades amb la moral catòlica com l’avortament o l’eutanasia. Els instigadors d’aquests moviments serien la Asociación Católica Nacional de Propagandistas (ACNP). En les seves esperances s’ha creuat el desprestigi de Francisco Camps i Esperanza Aguirre, les dues persones en les que pensaven per encapçalar aquest gir a l’ultraconservadorisme. Malgrat els problemes de lideratge de Rajoy, creuen que Camps i Aguirre estan morts políticament i temen que el partit quedi en mans del sector proper a Alberto Ruiz-Gallardón. Els primers símptomes es podrien percebre en els moviments de Alfredo Dagnino, líder de la ACNP per sumar-se a la iniciativa europea nascuda a Irlanda, Libertas, que busca candidats a l’Estat espanyol per presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu. Podeu veure un vídeo amb algunes de les opinions de Dagnino.

imatge

Però què és la Asociación Católica Nacional de Propagandistas? A molts ens pot semblar desconeguda, però es tracta d’una associació catòlica que fa molts anys que funciona i que té membres molt coneguts. La ACNP té per objectiu formar els seus membres perquè prenguin part activa en la vida pública per propagar la fe catòlica, i així ho han fet des de 1909 perquè tal i com podem llegir a la Viquipèdia han tingut influència i poder de decisió directe en la política espanyola des la dictadura de Primo de Rivera. El mateix Calvo Sotelo era un propagandista, també ho eren José María Pemán, José María Gil-Robles, Víctor Pradera, Onésimo Redondo. També eren propagandistes diversos ministres de Franco com Alberto Martín Artajo, José Larraz López, José Ibáñez Martín, Joaquín Ruiz Jiménez, Fernando María Castiella i Federico Silva Muñoz. Durant la transició van tenir un pes important en la creació d’Alianza Popular (AP) i la Unión de Centro Democrático (UCD), també van tenir ministres en el Govern d’Adolfo Suárez. I, finalment, arribem a l’actualitat. La influència dels propagandistes en els darrers anys està vinculada als noms de Jaime Mayor Oreja, ministre de l’Interior i cap de llista al Parlament Europeu del PP; Eugenio Nasarre, diputat en el Congrés i portaveu d’Educació del PP i l’executiu de la Cadena COPE i expresident de la Asociación Católica Nacional de Propagandistas, Alfonso Coronel de Palma. També podeu consultar al web de la ACNP els propagandistes que ‘creen opinió‘ entre els quals figuren Francisco Marhuenda, director de La Razón, Javier Morillas de Intereconomía o Emiliano Jiménez d’E-notícies.

Encara que sembli difícil, per a alguns el PP no és prou de dretes. Moltes vegades s’ha comentat si els partits ultraconservadors que en alguns països europeus estan a l’alça no tindrien a l’Estat espanyol un espai electoral a la dreta del PP. Veurem què passa.