El Pi de les Tres Branques va morir a principis del segle XX. En aquests moments, l’arbre, un pi roig, està ‘molt malament, tot el lloc abandonat i de la mà de Déu’, diu l’alcalde de Castellar del Riu, Ramon Cabra. Lamenta que ‘el Pi està sol i abandonat de tothom’ i denuncia que ‘tothom fa veure que vol fer, però ningú fa res’, ni des de l’àmbit polític ni des del cultural. ‘És mort’, afirma de forma contundent, al mateix temps que reconeix la seva ‘desesperació’ per la situació actual.
De fet, la senyalització per arribar fins al Pi és pràcticament nul·la. Només a pocs metres de l’arbre un senyal alerta que a l’indret hi ha aquest arbre monumental, símbol de la unitat dels territoris de parla catalana. Així com antigament l’arbre era visible perquè es trobava enmig d’un pla, actualment està molt tapat per altres arbres que han crescut a l’entorn.
No hi ha ni una placa que recordi Mossèn Cinto Verdaguer, autor del poema que va convertir el Pi en un símbol. De fet, la placa existeix, però només es col·loca durant la celebració de l’aplec per evitar que se la malmeti, ja que ha estat ultratjada en alguna ocasió. A banda de l’estat de degradació natural a causa de la seva mort, el tronc de l’arbre és ple de pintades de diferents ideologies.
Segons l’autor de monografies locals berguedà, Ramon Felipó, si ara Verdaguer passés pel Pla de Campllong, segurament ‘ni veuria’ l’arbre. Això, afirma, ‘és greu’ i caldria fer una tala d’arbres del voltant per donar-li més protagonisme.
Impotència
L’alcalde de Castellar del Riu explica que fa disset anys que lluita per aconseguir que s’hi faci alguna cosa, però després de ‘picar a totes les portes’ assegura que ‘no hi ha interès de ningú’. Per això considera que ha ‘fracassat’ en l’intent de salvar el Pi, ja que el consistori no pot fer res en una finca que és de titularitat privada. A banda, Cabra assegura que l’Ajuntament no disposa de recursos econòmics per arreglar-ho.
‘Si no es fa alguna cosa, d’aquí a uns anys no hi haurà Pi’. Així ho afirma la diputada berguedana de CiU, Montserrat Ribera, que recentment va defensar una proposta de resolució a la Comissió de Política Cultural reclamant alguna actuació per salvar aquest símbol. Es tracta, afirma, d’impedir que continuï la degradació de l’arbre i de dignificar el seu entorn.
Per això i donat que no s’havia donat compliment a una proposició no de llei de l’any 2003, Ribera reclamava en la nova proposta de resolució un projecte d’actuació sobre el Pi de les Tres Branques i el Pi Jove per garantir la conservació d’aquests dos element patrimonials ‘del medi natural, la història i la cultura de Catalunya’. També demanava que es negociés un conveni amb els propietaris de la finca, l’Ajuntament de Castellar del Riu i el Consell Comarcal per convertir el Pla de Campllong en un espai cultural, nacional i lúdic i en un indret de trobada d’afirmació cultural dels Països Catalans.
La proposta de resolució es va aprovar amb esmenes del Govern, però malgrat això es va acordar que es faria un estudi per a la conservació del Pi i que s’iniciarien converses amb el propietari dels terrenys per millorar i adequar l’entorn. Segons Ribera, hores d’ara no té coneixement que s’hagi avançat en el compliment de la resolució. De fet, fonts del Departament de Medi Ambient i Habitatge han explicat a l’ACN que no hi ha constància que s’estigui fent cap estudi d’aquestes característiques.
Verdaguer converteix el Pi en un símbol
El Pi de les tres branques ha estat escenari de batalles de guerres carlines, va ser interpretat com un símbol religiós de la santíssima trinitat i durant la Renaixença es va convertir en un símbol del moviment excursionista català. Va ser Jacint Verdaguer qui va convertir-lo en un símbol nacional en el poema ‘El Pi de les Tres Branques’ (1888), en el qual el rei Jaume I somnia, al peu de l’arbre, les conquestes i el regnat de Catalunya, Mallorca i València.
Va ser a principis del segle XX quan el Pi va començar a ser l’escenari de les trobades patriòtiques de joves de la Unió Catalanista. La primera s’hi va fer l’any 1904 i va tenir continuïtat fins l’any 1923, quan Primo de Rivera en va prohibir la celebració. La República va recuperar la trobada, però es va tornar a prohibir durant la dictadura franquista.
La celebració de l’Aplec no es va reprendre fins l’any 1980, organitzada per l’Ajuntament de Berga. En aquella ocasió va aplegar unes 3.000 persones. Va ser a partir d’aquesta recuperació que l’aplec va adquirir més simbologia política vinculada al nacionalisme català, fins al punt que va arribar a aplegar fins a 14.000 persones, tot i que algunes fonts qüestionen que hagi arribat a aglutinar mai tanta gent. Però les diferents sensibilitats del món catalanista van ser la principal font de problemes per a la celebració.
Violència independentista
L’any 1986 es van iniciar els enfrontaments, que es van concretar amb escridassades de joves independentistes als representants de CiU que hi van assistir. També s’hi van cremar banderes espanyoles. L’any 1988 es produïen enfrontaments entre diferents sensibilitats del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i militants d’aquesta formació agredien l’any 1991 a membres de les joventuts d’ERC i de CDC. Cinc anys després, l’Aplec acabava amb un balanç de deu ferits lleus quan un grup d’independentistes de la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA) encaputxats i armats van atacar militants d’Estat Català.
Aquests enfrontaments van ser el punt d’inflexió per retornar el caràcter més festiu a l’Aplec. Des de llavors, no hi ha tornat a haver enfrontaments ni conflictes en una celebració que inclou un acte patriòtic amb parlaments de representants de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya. També una audició de sardanes i un dinar popular.
Segons l’autor de monografies locals Ramon Felipó, un dels problemes de la celebració de l’aplec ha estat la seva ‘politització’. Ha deixat de ser un símbol de la unitat dels Països Catalans per ser utilitzat amb objectius partidistes, explica. Això, assegura, l’ha convertit en una ‘festa de mítings’, enlloc de ser un aplec festiu. Felipó és partidari que la trobada continuï sent una festa cultural i de reivindicació de la unitat dels Països Catalans.
L’esperança
A només 200 metres del Pi, un altre pi de tres branques i de vint metres d’alçada, l’anomenat Pi Jove, ha agafat el relleu de la simbologia de la lluita per la unitat dels Països Catalans. Des de l’any 1921, aquest Pi ha esdevingut el punt de trobada dels col·lectius independentistes en la celebració de l’Aplec. Com el Pi de les Tres Branques, està declarat arbre monumental de Catalunya.
Segons Ramon Felipó, l’existència d’aquest altre arbre garanteix la continuïtat de l’esperit del Pi de les Tres Branques, que, tal i com va immortalitzar Verdaguer en el seu poema, permet explicar el misteri de la Santíssima Trinitat i simbolitza la unitat dels territoris de parla catalana.
L’Aplec d’aquest diumenge, que començarà a les onze del matí inclourà una ofrena floral, sardanes i un dinar popular, a més dels parlaments de representants d’Acció Cultural del País Valencià, Francesc Ribera ‘Titot’, la Plataforma Acte de Sobirania, l’Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural. A la una, s’iniciarà la celebració al Pi Jove. L’organització ha anat a càrrec dels ajuntaments de Berga i Castellar del Riu, el Casal Panxo i els Geganters d’Espìnalbet.
