Ausàs ha destacat que quan es parla de consultes populars s’ha de fer una distinció. Per una banda, els que ‘són instruments de participació ciutadana dirigits a conèixer la posició de la ciutadania en relació a qualsevol aspecte de la vida pública, que es fa amb enquestes, fòrums, audiències públiques, participació o consultes ciutadanes’. El conseller ha destacat que aquesta modalitat ‘no precisa l’autorització de l’Estat i ja es pot realitzar avui mateix’. En aquest sentit, ha ressaltat que la Llei de governs locals hi dedicarà a aquesta modalitat un capítol específic.
Per altra banda, ha declarat que hi ha ‘els referèndums que són una modalitat de consulta popular que es crida a participar a tot el cens electoral i en la que es garanteix els requisits formals i legals per validar la consulta’. ‘Aquesta és la modalitat que es regula amb aquest marc legal, una veritable llei de referèndums de Catalunya’, ha declarat Ausàs.
‘En la democràcia que hem tingut fins ara el recurs a la consulta i el referèndum ha estat escàs i molts estem convençuts que una millor democràcia significa preguntar més als ciutadans i fer-ho de forma directe’, ha declarat el titular de Governació.
La parlamentaria de CiU Dolors Batalla ha dit que està perplexa per l’anunci del conseller perquè ‘és la primera vegada que es té notícia d’incloure una regulació de consultes populars en la Llei de governs locals’. ‘És inesperat i poc seriós’, ha criticat. En qualsevol cas, Batalla ha explicat que la seva força política no ha presentat cap esmena a la totalitat per ‘contribuir a impulsar una llei que permeti fomentar la participació ciutadana, l’ús de mecanismes de democràcia directa i millorar així la qualitat del sistema democràtic’. Tot això, ha ressaltat que aquest projecte de llei ‘no compleix aquests objectius perquè té ‘un enfocament poc adequat, és incomplert i fixa més limitacions de les necessàries renunciant a desplegar part de l’autogovern’.
Com ja va manifestar aquest dimecres des dels faristols del Parlament, Batalla ha lamentat que no es desplega al màxim totes les competències que dóna l’article 122 de l’Estatut i ‘desaprofita l’oportunitat de es puguin realitzar consultes alternatives’ que no requereixin l’autorització de l’Estat.
Les crítiques del PPC i Ciutadans
‘Crec que fan la llei per un tema domèstic, perquè d’aquí un any hauran perdut les eleccions afortunadament i en aquell moment una llei de referèndums els hi anirà perfecte’, ha dit el parlamentari del PP català Francesc Vendrell. En aquest sentit, ha apuntat: ‘Les que ‘muntaran’ de referèndums i consultes no vinculants contra el Govern de torn’. ‘Siguem seriosos, ja que els ciutadans es prenent seriosament allò que tenen sentit i passen de les que no en té’, ha declarat. Vendrell ha dit que el PP català mantindria l’esmena a la totalitat i ha dit que aquesta serà derrotada. Així mateix, ha ressaltat que ‘la seva esmena a la totalitat amb el temps guanyarà’.
Albert Rivera, del Grup Mixt, ha defensat l’esmena a la totalitat i ha assegurat que hi ha una situació de crisi econòmica i, en canvi, una de les prioritats del Parlament ‘és parlar de l’autodeterminació, de les consultes populars i del dret a decidir’. ‘La prioritat del Govern no és dotar de més contingut democràtic la ciutadania’, ha dit, perquè sinó, ha afegit, haguessin proposar una nova Llei electoral.
‘Ni en el fons ni en la forma estem a favor de la normativa i intentarem col·laborar en aquest espai d’esmenes per a millorar la norma, però el problema no serà la llei sinó que algú ha admès que amb aquesta es busca un altre cosa’, ha dit Rivera.
El projecte
La futura normativa, que desenvolupa l’article 122 de l’Estatut, estableix el règim jurídic, el procediment, l’acompliment i la convocatòria de les consultes populars per via de referèndum. La llei és d’aplicació a les consultes populars per via de referèndum que promoguin les institucions públiques i la ciutadania en l’àmbit de les competències de la Generalitat i dels ajuntaments sobre qüestions polítiques de transcendència especial per als ciutadans. La norma defineix dos àmbits de consulta: l’àmbit de Catalunya i el municipal.
Poden proposar la convocatòria d’una consulta popular sobre temes que afecten el conjunt de Catalunya el govern, una cinquena part de diputats o dos grups parlamentaris, un mínim de deu municipis que representin 500.000 habitants, i la ciutadania, sempre que hagi recollit com a mínim un 3% de signatures favorables de la població. En tots quatre processos el Parlament ha d’aprovar en ple i per majoria absoluta la petició, i és l’Estat, finalment, qui ha d’autoritzar la consulta. El resultat del referèndum és consultiu i el Govern haurà de comparèixer davant el ple per pronunciar-se en relació amb el resultat.
Les consultes populars per via de referèndum d’àmbit municipal, que ja estaven regulades per la llei de règim local i que també tenen caràcter consultiu, les pot promoure l’alcaldia, la meitat més un dels regidors del ple municipal, o un percentatge determinat de veïns segons el cens del municipi. La norma estableix un apartat dedicat a l’ús de mitjans electrònics per fer les consultes i pren en consideració el vot electrònic, pendent de regular.
