El periodista Luis Costa, col·laborador habitual de La Vanguardia i Rockdelux i DJ professional, ha esmerçat un any i mig de treball en la recerca de les dades complertes que permeten reconstruir de manera exhaustiva, seriosa i rigorosa el panorama musical i d'oci nocturn a la zona valenciana entre principis dels anys vuitanta i la mitjania dels noranta al llibre ¡Bacalao! Historia oral de la música de baile en Valencia, 1980-1995, publicat per l'editorial barcelonina Contra Editorial.
Després de la mort de Franco, i en plena Transició, Espanya va viure un període d'esplendor cultural underground que, influït per l'eclosió del punk britànic, va establir les bases d'una nova escena artística, sobretot musical, que, a València, a partir de la iniciativa d'un grapat d'emprenedors i visionaris, va culminar en el naixement d'algunes de les discoteques més innovadores i avançades d'Europa. Allà van començar a operar els primers DJ del país, barrejant els vinils que importaven de Londres o que portaven les intrèpides botigues de discos que van començar a proliferar a la ciutat. Naixia així una cultura de clubs els bastions van ser discoteques com Barraca, Chocolate, Espiral, Spook Factory, Puzzle, A.C.T.V o N.O.D.
Els primers anys d'esperit avantguardista i transgressor, i els pioners concerts que es van organitzar en algunes d'aquestes sales, van desembocar en la consolidació d'un model d'oci nocturn que va explotar el frenesí d'una joventut que buscava els seus propis referents i va trobar en l'esplai frenètic de la nit una forma d'alliberament. Alliberament que van propiciar les drogues (al principi la mescalina, i després l'èxtasi, la cocaïna i l'speed) que centenars de joves consumien en les diferents discoteques, algunes de les quals obrien en horari d'after hours, en un circuit que es podia perllongar ininterrompudament durant el cap de setmana, i de vegades més enllà.
Aviat, el fenomen es va tornar massiu, i les festes de l'anomenada Ruta del Bakalao o Ruta Destroy es van fer multitudinàries. Van brollar segells discogràfics i productores que alimentaven la demanda musical de les sales, i els enormes pàrquings que es van habilitar per als cotxes que hi acudien van acabar per transformar-se en prolongacions de les festes que tenien lloc a l'interior dels clubs. El cantant del grup de Manchester Happy Mondays, Shaun Ryder ho explicitava així: “pel que puc recordar, tot estava passant abans a València que a Eivissa. Crec que el primer èxtasi venia d'allà, de València. Recordo que, després del concert que vam fer a Barraca, encara érem de festa a les deu del matí.”
Aquest llibre pretén explicar per primera vegada la història d'aquest fenomen que ha quedat desdibuixat i deformat pel que va transcendir a través de l'eco distorsionat dels mitjans de comunicació. En forma d'història oral, ¡Bacalao! reviu tant aquells anys de frenesí com la música que es va produir i va punxar en aquell temps.
