Segons publica 'Vozpopuli', el nou ministre de cultura espanyol va veure's immers en una polèmica arran del judici de les targetes 'black' de Caja Madrid. En el moment que va esclatar el cas, ell era director general de la Fundació Montemadrid (Caja Madrid), acusada de no col·laborar per destapar l'escàndol.
De fet, molts van qüestionar que -durant la instrucció i el judici- la Fundació que liderava Guirao no es personés i no reclamés els 12 milions d'euros que van ser defraudats durant els anys previs a la fusió amb Bankia. El nou ministre espanyol va declarar com a testimoni als jutjats només per justificar aquesta decisió que -segons va dir- es basava en diversos informes: un pericial de l'auditora Grant Thornton i tres opinions jurídiques, de Pérez-Llorca, Baker & McKenzie i el penalista Enrique Bacigalupo, que en aquell moment era advocat de José Antonio Moral Santín, exvicepresident de Caja Madrid, expatró de la Fundació i un dels que més va gastar amb les targetes 'black' -més de 450.000 euros-, condemnat per aquesta causa a quatre anys de presó.
Tot i que va acabar trencant la seva relació professional amb Moral Santín, Bacigalupo va defensar a altres imputats com Carmen Cafranga, expresidenta de la Fundació Montemadrid, que va dimitir arran del cas. Amb tot, per a la Fundació de Guirao, en aquell moment, no existia cap conflicte d'interessos entre això i el fet que l'advocat fes un informe sobre si devien o no personar-se al judici. Finalment, la Fundació dirigida per Guirao va concloure que no estava perjudicada per les targetes 'black', cosa que van usar els acusats durant el judici.
