‘Són obres molt acurades, obres que no s’han vist o quasi bé mai i que el gran públic a qui em sembla que és hora d’ensenyar-ho, pot donar-se compte de la trajectòria intel·lectual de l’Henri Matisse a través d’una exposició com aquesta, donant a llegir una sèrie d’elements molt sensibles i molt explicatius pel que fa a nivell de la pintura’, ha explicat la comissària de l’exposició, Josefina Matamoros.
La selecció de les obres debuta el 1906 amb dues xilografies que segons Matamoros podrien haver estat fetes a Cotlliure després del viatge que l’artista va fer a Alger. Tot i que no en tingui la confirmació, la comissària de l’exposició creu que alguns indicis com ara uns motius relacionats amb aquest viatge a Algèria i que es troben en altres obres, o bé el nu d’aquestes obres que correspon a l’estil de les escultures que Matisse va fer a Cotlliure durant aquest període, ho fan pensar.
Desprès segueixen una sèrie de monotips realitzats durant la Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1917. Es tracten de peces úniques que representen natures mortes, un paisatge, escenes d’interior, nus i retrats, de format reduïts un dels quals no s’havia mai exposat fins ara.
‘És una obra que fins ara no s’havia vist, no s’havia fotografiat mai, és una obre que es veu per primer cop des del 1915, és una obra molt interessant, perquè amb un traç realitza el retrat de la persona, ho imprimeix i només fa un exemplar’, afirma Matamoros.
En una altra sala, es pot veure les aigües fortes fetes entre 1913 i 1937 acompanyades de les il·lustracions per les Poesies de Mallarmé publicades per Skira el 1932, gravats que presenten un caràcter molt intimista. Matisse multiplica els retrats d’amics o de membres de la seva familia, els enfocaments són particulars, els tiratges preciosos i rars, de cinc a quinze exemplars només. En aquest cas, l’escriptura no es fa en negatiu sinó en positiu.
El linogravat és una altra tècnica que fa servir Matisse a partir del 1938 amb impressions de dos colors, però també l’il·lustració de Pasiphaé/Chant de Minos (Les Cretois), obre de Montherlant, que publica l’any 1944 i en què Matisse es fa càrrec de la compaginació i de la tipografia del llibre.
Per acabar els Aiguatintes, altra tècnica de gravat amb la qual Matisse explora sobretot el retrat i per la qual, com Picasso abans ell, fa servir la tinta xinesa, l’aigua i el sucre que permeten restituir el cop de pinzell.
Per Josefina Matamoros, tot aquest treball sobre el gravat demostra que com passa amb la seva pintura o les seves escultures ‘Matisse va ser fins l’últim dia de la seva vida un incansable creador i innovador’.
