“Els diplomàtics haurien de no ser funcionaris i treballar per objectius”
Royo ha emfatitzat la necessitat que sigui una diplomàcia que tingui “més capacitat de comunicació i perdre menys el temps en cerimonials, com passa ara amb l’espanyola”. En segon lloc, creu que ha de ser més flexible amb el personal que la integri; defensa que hi hagi processos de selecció però que aquests no sigui necessàriament oposicions, amb la qual cosa els escollits no siguin funcionaris. En aquest sentit, opina que els treballadors haurien de funcionar per objectius i “que l’antiguitat no tingui tant pes en les condicions de què gaudiran els professionals”. Tot plegat, al contrari d’Espanya ara mateix.
Rebuig als nomenaments a dit
D’altra banda, qüestiona la necessitat de tenir una escola diplomàtica com ara té el ministeri d’Exteriors de l’Estat, ja que no veu problemes a “buscar gent que ja està formada” al Principat o a altres països, per bé que un cop contractats rebrien formació interna. A més, destaca la importància que la diplomàcia treballi en xarxa i no només amb altres administracions, sinó que ha de ser “capaç d’implicar la societat civil”. Per últim, aposta perquè es doni “més pes a la transparència, més accés a la ciutadania” i que es rebutgin els “nomenaments a dit”. En aquest context, creu que si Catalunya esdevé un estat, Diplocat ha de continuar existint, ja que, segons ell, la diplomàcia pública cada vegada juga un paper més important en les relacions internacionals.
