Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

El Govern espanyol evita comprometre’s a publicar les balances fiscals

El Ple del Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimarts amb el vot en contra del PSOE i l’abstenció del PP una moció de CiU que reclamava a l’executiu espanyol que publiqués, en un termini màxim de sis mesos, les balances fiscals de l’estat espanyol segons els criteris d’imputació proposats pel grup de treball de l’Institut d’Estudis Fiscals. Tot i que ha reconegut que existeix metodologia que permetria conèixer aquesta dada, el PSOE assenyala que existeixen ‘dificultats’ a l’hora de computar aspectes com els ingressos de la Seguretat Social, les grans companyies o l’adscripció territorial de les infraestructures.

Redacció
Redacció 20/06/2007

La moció ha decaigut després que CiU no hagi acceptat una esmena proposada pel PSOE en què el govern espanyol no concretava cap calendari però es comprometia a ‘encarregar de forma immediata’ els estudis per a la publicació de les balances, i es mostrava disposat a ‘assumir l’obligació de publicació anual d’aquestes estadístiques un cop liquidat cada exercici pressupostari’.

Fonts del PSC han lamentat la ‘intransigència de CiU’ perquè aquesta formació no ha acceptat un text ‘pràcticament idèntic’ a l’inicial que ‘hagués permés llançar un missatge unànim en favor de la publicació de les balances fiscals’.

El diputat de CiU Josep Sánchez Llibre ha recordat que el govern espanyol ja es va comprometre a l’any 2004 a fer públiques les balances fiscals –tal i com ho havia fet el PP el 1997- i ha assenyalat que, rebutjant la iniciativa, els socialistes espanyols han deixat escapar l’oportunitat de ‘fer justícia’ i alhora donar un ‘servei a la democràcia’ tot ‘fomentant la transparència’.

Sánchez Llibre ha recordat que a Catalunya ‘existeix un sentiment de frustració’ a l’entorn d’aquesta matèria que va acompanyat d’una consciència d’injustícia social’ provocada pel ‘dèficit fiscal galopant’. Segons el diputat, la diferència entre el que aporta i rep Catalunya se situa a l’entorn del 9 o 10% del PIB català, uns 18.000 milions que constitueixen un autèntic ‘espoli fiscal de l’estat cap als catalans’.

Per contra, el PSOE ha argumentat l’existència de ‘dificultats’ i diferències en els criteris dels propis experts del grup de treball creat per a l’ocasió per justificar la impossibilitat de fer efectius els càlculs de les balances fiscals.

El diputat socialista Ricardo Torres ha assenyalat que el propi informe dels experts posa de manifest les problemàtiques que es generen a l’hora de racionalitzar determinats criteris d’imputació com per exemple els ingressos de la seguretat social, els de les grans companyies que tenen mercat a tot l’estat i centre a Barcelona i Madrid, o l’adscripció territorial de les infraestructures. ‘Són qüestions molt complexes que estan per resoldre i dir que no hi ha voluntat quan s’ha fet un informe és faltar a la veritat’, ha conclòs.

Una argumentació que no ha convençut ni ERC ni IU-ICV, que han recriminat als socialistes la seva manca de compromís respecte a aquesta qüestió. Joan Herrera (ICV) ha recordat que la publicació de les balances fiscals és quelcom normal en altres estats de perfil federal com Alemanya o Canadà.

Joan Tardà (ERC) ha estat més contundent en assenyalar que, segons el que es pot constatar, ‘l’Espanya moderna’ que propugnen els socialistes ‘és fum’, i que, en aquesta qüestió, ‘ens trobem davant una altra gran deslleialtat’ que forma part del ‘pur frau polític’. ‘A les portes del debat de política general –ha apuntat Tardà- volem saber quina qualitat tenen els acords pactats amb el PSOE’ perquè a ERC –ha conclòs- ‘no ens tornaran a enganyar’.

El PP, en canvi, ha argumentat la seva abstenció recordant que l’elaboració de les balances fiscals és un procés ‘molt complex’ però alhora possible, i defensant ‘un sistema fiscal i de despesa únic i comú als espanyols’, en què, siguin quins siguin els resultats de la balança fiscal, es compleixi el ‘principi de solidaritat’.